Semblaria que és acostumament, lamentable acostumament en gran mesura. Pot ser també engany, i fins i tot podem cercar-hi fonaments ben teòrics tot alhora. De tota manera em crida i em fa cridar les facilitats amb que acceptem atacs manifestos a una llengua.
Ho fem fent veure una pila de fantasmes i diria que per desvaloració de la humanitat, en un atac a la humanitat, i cometent un crim contra la humanitat. I amb l’actitud irresponsable de fer-nos els cecs davant el que sabem, veiem, preveiem i patim de conseqüències d’un atac a una llengua.
Hem pogut conèixer aquests dies un cas trist, molt dolorós per la situació, i agreujat amb la idea de represàlies i corporativismes infames associada. Ens l’explicà en Pere Vilarrasa al seu bloc. A qui repeteixo aquí agraïment per explicar-nos-ho.
Alguns dels implícits, implicacions, previs, estupidesa, i "polítiques" necessàries per a una aberració com aquesta crec que queden recollits en aquest detall:
Pepa, una infermera de la Vall d’Hebrón
"(…) … La infermera cridant i de mala manera ens va
dir que ni parlar-ne, que què ens havíem cregut, que era el nen que
tenia l’obligació de saber castellà, que aquell era un hospital
"nacional".(…)"
I mentre aquesta senyora salva i recull els fruits de dictadors, regnants, tirans i altres personatges, suportem (com ens ho fem?) personatges polítics com Rajoy i cia que fan el mateix des de la representació política i institucions que hem de recuperar per la democràcia. Crec que en permetre atacs més que evidents des del parlament i representació polítiques (espanyol i català) en n’hem muntat una que hauria de ser la darrera peli que ens empassïm. I que el cas de la Pepa hauria de ser bo per a aconseguir que cada cop sigui més difícil, i aviat inacceptat, per a que cap família es torni a trobar en una situació com aquella.
Què podem fer? Jo diria que un cop vist que s’ha acabat cert poder de les històriques criminalitzacions que s’han anat muntant contra el poble català, no ens permetrem (espero) que ara aconsegueixin un nou èxit en aquestes provatures que estan fent per a criminalitzar la nostra llengua, ni qualsevol llengua. I que contra aquests fantasmes que permeten que la Pepa faci aquestes passejades i provoqui el terror d’aquells moments i posteriors, no fem veure que no ho veiem, o que és "normal o natural".
Prou! Diria. Penso que no cal dir res més a qui es munta aquests dominis, i que hem de dedicar les energies que gastaríem en "pedagogies" i concòrdies entusiasmades o harmonizados a no permetre que quedi impune l’atac de la Pepa i en Rajoy i cia, així com a fer feina de llengua, podríem dir (cantar, parlar, escriure, llegir, etc).
(…)
………………..
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!