Indústries i caminars.

Bloc de Sílvia Martínez

29 de gener de 2007
0 comentaris

Comentari.

Responc aquí; que l’he fet massa llarg.

Al què mirava d’explicar el dijous Sobre humil·liacions, Antoni Rigol em respón:

saber guanyar
antonirigol | dijous, 25 de gener de 2007 | 14:46h
Suposo
que un humil·liador, es un guanyador que no sap guanyar. Diuen que s’ha
de saber guanyar i s’ha de saber perdre. Potser es que n’hi ha que no
en tenen prou amb guanyar
Bones.

El teu comentari em permet desfilar una mica millor (espero) el què plantejo.

Jo
no suposo que un humil·liador sigui un guanyador que no sap guanyar.
Més aviat veig que un humil·liador no és un guanyador, de la mateixa
manera que un guanyador no és un humil·liador. Vull dir que una cosa és
guanyar, i una altra ben distinta humil·liar; i alhora, una cosa és
perdre i una de ben distinta ésser humil·liat. I que si les ajuntem,
ens trobem amb problemes.

(segueix)

(…)

Aleshores, en el sentit que entenc et
refereixes, diria parles d’un guanyador que no sap guanyar, perquè
humil·lia a qui ha perdut. Jo penso que seria un guanyador per la part
que li toqui; i un humil·liador per la part que li toqui. Seria les
dues coses.
Aquest que refereixes seria un cas ben suau; algú que guanya, i, com no sap guanyar,
humil·lia a qui ha perdut. Dic suau perquè estaríem davant un cas de fatxenderia;
cosa ben detectable sense massa necessitats d’observació. Jo prefereixo
utilitzar aquest terme, per no obviar l’element d’humil·liació;
que perdem de vista si en diem que senzillament no sap guanyar.

A
banda que hom pot no saber guanyar per coses molt variades. No
necessàriament lligades a fatxenderies, ganes d’humil·liar, trepitjar,
etc. Hom pot no saber guanyar, o perdre; -i en aquests casos crec que
sí es podria dir pròpiament que no en sap- per coses com no saber que
està embarcat en assumptes de guanyar o de perdre; per no ser sabedor
de les condicions de guanyar i de perdre en la situació en qüestió; per
inconsciència, etc.

De tota manera la confusió que assenyalo jo és més greu; perquè el que
fa és portar-nos a una idea de guanyar i de perdre, que necessita d’alguna
humil·liació, cosa que jo no consideraria mai ni un guanyar ni un perdre.

Simplificant, podria dir:
1)
Guanyar i perdre tenen molt sentits. Tant distints com ho poden ésser
un joc de taula, una competició esportiva, un joc de mainada, una
disputa, una discussió, unes eleccions, etc. Amb totes les seves semblances i diferències.
2) Els fets d’humil·liar i ésser humil·liat no tenen d’entrada res a veure amb els fets de guanyar i perdre, ni a la inversa.
3)
I, si acceptem un guanyar o un perdre que vagin acompanyats d’alguna
humil·liació necessària, és perquè estem confonent (a voluntat, per
inèrcies, per morbo, per acabar amb alguna cosa) un guany amb
alguna altra cosa; o que li diem guany a qualsevol cosa aconseguida. O
que estem confonent perdre amb no sé el què. No ho veig gaire clar.

De
tota manera, el cas que em sembla més interessant a atendre és el del
qui guanya o perd; però, en un ambient enrarit en el què presentem un
guanyador com algú que humil·lia per obligació algú altre; o a un
perdedor com algú que s’hauria de sentir, veure, entendre’s,
humil·liat, jo diria que de forma ben raonable, no volen donar-se per
guanyador ni per perdedor.

I el que em sembla més urgent a tractar
i aclarir, són els casos en que, estem davant clares humil·liacions,
però les volem, i aconseguim, dissimular parlant en termes de guanyar i
perdre.

Qui guanya aquí? Què guanya aquí? Aquestes són les coses que
em preocupen sobre el que, per una banda són inèrcies, per altra mala
educació, i per altres confusió. Que és el que miro d’assenyalar: la
confusió entre guanyar i humil·liar, i la inversa (perdre i ésser
humil·liat). Perquè entenc que són assumptes que si els unim, és per
mala llet, estupidesa, o coses així.

Les fatxenderies són pràctiques
evidents; i diria que el què ens manca aquí és no acceptar-les. I
si hom juga a humil·liar, no l’hauríem d’anomenar guanyador; i si hom juga a guanyar o perdre, no l’hauríem d’anomenar humil·liador ni humil·liat.

Un
altre assumpte és si som o no conscients i atents en quines són les
parcel·les, assumptes, de la nostra vida amb les que, podríem dir,
juguem un o altre joc. Molt complicat al costat del model de "la
societat de l’èxit" en què estem instal·lats.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!