Indústries i caminars.
Bloc de Sílvia Martínez
Notícia:
Duran creu que ‘el temps’ farà veure que ‘Zapatero ha tornat a enganyar els catalans’
Reitera que l’acord de finançament no compleix l’Estatut ‘ni de bon tros’
Comento:
Previsió i premonició són coses interessants, i alhora àmbits on cal
ser curosos. Per això em sap greu que es presenti el tema dels
incompliments de Zapatero com una cosa que el temps certificarà….
Està més que certificat! I al paquet cal afegir alguns altres elements. Com ara les violències i
manca de respecte institucional, les estupideses polítiques, els
entreteniments i anestèsics massius, la catalanofòbia, la lamentable
situació política de l’estat espanyol, i de nosaltres com a part no
existent d’ell. Bf.
L’incompliment de l’estatut no és novetat, hem arrossegat quasi un any
del límit que marcava el compromís pel model de finançament. I més anys
d’ençà que el podíem tenir, diguem que per ser honestos en un mínim
molt petit en el tracte polític.
Per què no es fa denúncia ara mateix, ja que la il·legalitat és prèvia
a l’acord, indiferent a la mena d’acord, i, per tant, indiferent al que
marquin LOFCAs, pressupostos, situacions financeres, o el que sigui?
Ho plantejo perquè la raó que es dona és que cal veure aquestes
evolucions legals via LOFCAs o variants espanyoles per dir si és o no
il·legal l’acord de finançament. Això, si un cas, seria un afegitó, un
més, que sembla els col·leccionem!
En aquest sentit caldria esclarir l’afirmació de Duran: ‘el temps’ farà veure que
‘Zapatero ha tornat a enganyar els catalans’.
No sé veure si l’engany es refereix a que l’acord és una enganyifa, o a que Zapatero no el complirà, o a ambdues coses.
Penso que el problema aquí és que la gent de CiU ha d’acceptar situació
i evidències però no vol treure conseqüències que es veuen prou clares.
No només els passa a ells.
Ens segueixen robant en els comptes de l’estat, bé, ara que ja es pot
parlar i mirar tranquil·lament sense por a que et tanquin per
al·lucinat, ara que per fi s’han acabat alguns contes, com es pot
seguir defensant que la solució a que ens cardi l’estat és seguir
depenent d’ell? Si el que expliquen ho lliguen amb la necessària
independència s’estalviarien molts problemes com a partit. I ens els
estalviaríem tots plegats, ja que CiU s’haurà de sumar cap a la
independència.
Penso que si no espavilen encara es despertaran inquietuds polítiques
al PSC i s’avançaran a les forces catalanistes, seria una mica
llastimós perquè voldria dir que aquestes tenen les previsions a can
pixa, però no és descartable.
Aprofito la ocasió per assenyalar un detall dels discurs d’aquest
partit al govern. José Montilla envia missatge a Zapatero de que si la
desafecció, i que si la sentència del TC. Jo ho acabaria molt ràpid,
els hem de dir que no cal que s’hi escarrassin en disfressar de bonic i
cordial les maldats, abusos, i vergonya de tracte que ens fan, perquè
encara que arribessin a ser una meravella volem la independència.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
No voldria pas fer la impressió d’intèrpret de les paraules de Duran, ni de qui sigui. Però jo mateix he escrit un apunt en què deia que d’aquí a pocs mesos, molt pocs mesos, es veurà l’engany.
L’Estatut té un redactat prou confús com per ésser interpretat de les maneres més diverses; crec que el que cal fer és avaluar la situació en termes de finançament (que al capdavall és el que compta).
Les xifres que presenta el Govern de la Generalitat no tenen el més mínim suport objectiu. L’acord de Consell de Política Fiscal i Financera planteja principis sense gairebé cap quantificació. I la ministra s’està prou de confirmar cap xifra.
Ara encara falten dos tràmits més: l’acord s’ha de convertir en llei, la nova LOFCA. I com la LOFCA, al seu torn, sempre és un text ple d’ambigüitats, el que compta és la negociació final. Dues bugades més per perdre dos llençols més.
Al final, l’únic barem d’avaluació serà l’evolució del dèficit fiscal; és a dir, del compliment del principi d’ordinalitat. I com que vam ser tan passarells de redactar-ho com ho vam redactar, Zapateri podrà dir que compleix escrupolosament l’Estatut malgrat que possiblement no arribarem ni a l’índex 100.