Apunts més visitats al desembre:
“Al fin y al cabo “., deia un bèstia recollint al 2008 unes de les trampes clàssiques de l’espanyolisme. Li responia aleshores:
“Aquest “al fin y al cabo” sí que n’arriba a afirmar de bestieses en poques línies…..
Podríem començar a contar-les….
O podríem anar exclamant-les….
Però
molt millor em sembla que les bandegen sense gaire mirament, que ja són
prou conegudes i “efectades”, i a més hi ha altres prioritats i
treballs més interessants. Com bé li responen allà mateix: com a mico
restarà vostè. (…)”
I, al cap i a la fi, ara li afegiria, han perdut. Ha perdut el seu poder d’engany massiu, que ha estat només una part de la seva corrupció del poder i la política, entre altres coses.
I només pels detalls que he anant recollint sobre la tortura constitucional, diria que tenim suficient per a exigir que l’espanyolisme comenci a demanar disculpes.
I per aquí altres feines tenim, que l’any 10 del segle XXI neixi lliure d’aquestes arrosegades, bon Any Nou!
Si vols fer publiques les visites del teu bloc clica aquí.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!