Indústries i caminars.

Al bloc 3ccp podem llegir, sobre Les deu reflexions de Josep-Anton Fernàndez:

  – “(…) la
segona ponència que tracta de la base social de la independència.
En aquest cas l’autor és Josep-Anton Fernàndez, professor d’Estudis
Catalans, Estudis d’Arts i Humanitats a la Universitat Oberta de
Catalunya. Al seu treball, “deu reflexions sobre catalanisme i
immigració”, ens assegura que “tant sols vull especular i reflexionar,
de forma més aviat fragmentària, sobre els reptes i les oportunitats
que els nous fluxos migratoris i les seves conseqüències plantegen al
moviment d’emancipació nacional”.

També en destaca un detall del comentari d’en Joan Fonollosa a aquesta ponència:

  – “A propòsit de la concepció de Catalunya com a nació d’immigrants, Fonollosa escriu: “No
és difícil donar resposta a la pregunta de per què ens costa tant
eliminar la dicotomia autòctons/ immigrats: hi ha una qüestió numèrica
brutal, unes condicions que afavorien la separació i la desconfiança
més que l’acollida, i portem relativament pocs anys en què és possible
tractar el problema cara a cara. (…)”

A les reflexions i el comentari veig el que em sembla un problema que ronda pel debat, i que el veig doble:
  – per una
banda preocupa la definició,
  – i per
altra banda preocupa el lloc de les diferències, i de la immigració o pertinença a una comunitat.

Crec que tenim la necessitat i voluntat
d’abandonar una definició essencial del que és ser català, i que no
acabem de tenir clar com ordenar les diferents formes d’immigració i
les seves experiències i conseqüències, també diverses.

En aquest sentit, com parlem de reptes i oportunitats dels fluxos migratoris (actuals? també el que considerem diferents immigracions en la història? també les previsibles? també el seu control?) en relació al projecte d’emancipació nacional, i parlem també de la diferència entre autòcton i immigrat, hi ha una idea que voldria apuntar.
Diria que un efecte de la forta immigració actual ha estat ajudar a trencar una inèrcia cap a un individualisme fort. I que l’ha tocada (la inèrcia) de ple en algunes coses. Una que he observat molt és l’aparició d’una necessitat de mantenir una consciència de comunitat i de catalans davant el risc que la vida al carrer es perdés, i ens perdéssim tots plegats en una mena d’inidentitat còsmica (o el “cosmopolita” a l’ús).
Aquesta inèrcia la situo al costat d’idees de globalització com a homogeneïtzació en contraposició a les idees de globalització (o no sé si en diem: globalitat) que no té problemes amb la diferència. Si és així, és un canvi que ajuda al projecte nacional. Allò que en diem el vent a favor.

Llegint ara la ponència de Montserrat Gibernau veig que dóna detalls més interessants sobre aquest punt, ho explica molt bé, i apunta a un cosmopolitisme seriós, res a veure amb el que assenyalo abans “a l’ús”.

Montserrat Gibernau: Per un catalanisme cosmopolita

Tornant a les reflexions, Josep-Anton Fernàndez planteja que aniria bé que considerem que el “fet diferencial” dels catalans és ser una societat de tants immigrants que alhora ha mantingut consciència de societat diferenciada.
No ho veig clar, perquè aquesta diferència es donaria en relació a altres nacions que hagin rebut molta immigració, o immigració d’absorció, i que no mantinguin trets diferencials. En aquest sentit seria una cosa especial, però no un tret que ens defineix o que explica què és ser català.

Fonollosa assenyala la diferència autòcton-immigrat com una dicotomia que ens costa d’eliminar, i Josep-Anton Fernàndez, a la primera reflexió, planteja que “¿Per què ens resulta tan difícil desterrar aquesta falsa i perniciosa distinció entre “autòctons” i “immigrants”, quan l’enorme majoria social d’aquest país és fruit de la immigració?”.

A les deu reflexions, però, més que d’abandó de la distinció, el que trobem és que aquesta es pressuposa, es contempla, se’n parla. Diria que és perquè hi ha diferència, i en fem distinció (són coses que no podem obviar fàcilment), i també una mica per allò que respon Fonollosa de que és lloc comú que Catalunya és una nació d’immigrants; que no és que en fem una diferència forçada, que no és aquest el problema.

No acabo de veure-ho clar, però penso que no es soluciona dient-nos tots fruit d’immigracions. Bàsicament perquè no és el mateix ser fruit d’immigració que immigrant o immigrat. Trobo que ho assenyala molt bé en Josep Maria Terricabras quan diu:

“(…) Més enllà, però, del fet que qualsevol ésser humà només és un
passatger, algú que està de pas, hem de reconèixer la gravíssima
situació que viuen milions d’humans que, per raons polítiques,
econòmiques o socials, es veuen forçats a viure la migració com un
drama personal, familiar i col·lectiu. (…)”

El que ronda en les reflexions proposades, en algun moment m’ha fet
pensar en Ferrater Mora, en el filòsof, en la seva obra, en el seu treball sobre les
formes de la vida catalana i en algunes dificultats que podem tenir amb
les definicions i els models de definició. Em sembla que és interessant el que planteja el filòsof pels problemes que ens trobem aquí.

També es tracta el tema de la identitat, i trobem referència a Ferrater Mora a la ponència de Carles Boix:

Sobirania política i mentalitat col·lectiva a Catalunya

Em
sembla molt oportuna la crítica que fa l’autor a les idees sobre la
mentalitat catalana. Però no estaria d’acord en situar a Ferrater Mora
entre els pensadors que fan plantejaments essencialistes.

“(…) De
la qüestió de la identitat Ferrater Mora ens parla sense fixisme ni
dogmatisme. Això no vol dir que no se sàpiga què és la identitat
catalana.

…i és que els pobles que s’estan fent són els únics
que estan vius; per això és tant important que sàpiguen el què han
estat. Formes de vida catalana; formes que no prejutgen com s’han de
donar, perquè es donen històricament.“

……………………………..
http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/131454
http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/132148
http://www.congrescatalanista.cat/img/Guibernau.pdf
http://www.terricabras-filosofia.cat/cat/weblog_comentaris.asp?ID=19557&PageCounter=0#coment
http://www.congrescatalanista.cat/img/carles_boix.pdf
http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/51962

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!