Indústries i caminars.

Bloc de Sílvia Martínez

30 de juliol de 2010
0 comentaris

2010, les eleccions de la independència.


VilaWeb TV publica la primera entrevista política en profunditat
amb el dirigent de Solidaritat Catalana

M’ha agradat molt la entrevista, les preguntes i plantejament general de Vicent
Partal. El resultat pel que fa a Laporta no m’ha agradat.

Molt personalisme, gens de consciència de representació i institució. I trobo que és fonamental.
Molt tocar la barbeta als “ciutadans”. També, pel que fa al moviment independentista, gens de cura en la pretensió de representar-nos. Penso que cal assumir més consciència col·lectiva i de la situació.
Gens de cura en el plantejament, no tinc clar què és pensament, què és creença, què és desig, què és plantejament d’idees, què és projecte. I em sembla molt malament que coses que són comuns, que hem viscut comunament es presentin com a descobertes de converses de despatx.

Liberal: partidari de que la gent penqui? Ho diu en contraposició a algú que defensi que la gent no penqui (trobo que és simplificació del que en diem qüestions socials)? No es planteja el liberalisme que el pencar i la feina s’haurien de redefinir? Què vol dir amb partidari de la llei del mercat? No és cert que el liberalisme contemporani ja ha constatat que la llei del mercat ens ha dut a una deïficació i abusos no tolerables? I això no lliga amb el que diu sobre les preocupacions per col·lectius i tal…., gens clar i gens interessant a parer meu. I, què és el “punt d’ètica”? Com el mateix Laporta assenyala, són coses que s’hauran de plantejar per a formació de govern un cop independents. Però no me’n puc estar d’assenyalar que el liberalisme s’ha de definir millor, i que ha d’abandonar algunes justificacions i tòpics que xoquen amb la idea d’estat nou i respectuós de veres.

Penso que és bona la projecció de la situació i idees que li en pot donar Laporta i equip. Però cal ser més polits i posar-se al dia en algunes idees i necessitats polítiques, a parer meu. Per exemple: no cal repetir tant que, si al programa es duu la proclamació de la independència es farà en tenir la ocasió. Per a interès informatiu del votant crec que cal ressaltar prioritàriament que és el fet de dur la proposta al programa, la situació actual i voluntat del poble, i la legitimació a través del vot, el que ho fa possible, factible i legítim a un context democràtic.

Al
carrer hi ha una majoria que la vol. Tindrem l’oferta que la vehiculi.
La gent podrà triar,
ben d’acord amb en Xavier Mir:

13/9/2009, 10/7/2010 i 24/10/2010

“24 d’octubre de 2010. Sembla que aquesta podria ser la data de les
eleccions. Hi ha el risc que en puguin fer les eleccions del canvi de
president, unes eleccions més. Hi ha l’oportunitat que siguin les
eleccions de la independència. Si votem independència, guanyem. Al
carrer hi ha una majoria que la vol. Tindrem l’oferta que la vehiculi.
La gent podrà triar. No cal que fem campanya per un partit o per una
coalició, no cal que ens desqualifiquem entre independentistes ni que
ens robem vots entre nosaltres. Dos milions i mig de persones volen
comprar independència. Només cal que actuïn com un sol bloc i que triin
l’opció independentista que considerin millor.

Tenim menys de tres mesos, però jo, com el 13 de setembre de 2009 i
com el 10 de juliol d’enguany, ho veig claríssim: GUANYAREM!”

Penso que guanyarem, i tant. I molt més clar ho veig si es fa informació i campanya molt, molt curosa i clara.

………………………….
http://www.vilaweb.cat/noticia/3759615/joan-laporta-em-illusio-desafiament-crear.html

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!