Saül Gordillo www.saul.cat
Bloc sense fulls
Segurament els partits no han estat prou a l’alçada de les circumstàncies, en l’aplicació d’una llei ambiciosa que desgovernamentalitza —quina paraula!— els mitjans públics i els sotmet al control i nomenament del Parlament de Catalunya, que diuen que és on roman la sobirania popular. S’hauria pogut aconseguir més, certament [notícies]. Però em sorprèn que certa gent malparli de la llei i de tot plegat, com si en aquest país es poguessin donar gaire lliçons de maduresa democràtica, d’independència, etcètera. Venim d’on venim. Fins ara els directius de "la Corpo" eren nomenats digitalment pel Govern. Un exministre del PSOE, per exemple, ha estat director general fins ara. Ho dic amb respecte i consideració, però cal dir-ho. No és el mateix Albert Sáez (a la foto de l’ACN, a la dreta) i un consell de govern pactat i votat al Parlament que el sistema governamental imperant fins avui. Tot és millorable, però no és el mateix.
Confesso que en aquest assumpte no puc ser objectiu ni imparcial, i el lector es mereix que ho adverteixi. Bàsicament perquè he treballat des de l’ACN sota la presidència d’Albert Sáez, a qui no coneixia personalment. He tingut la sort de treballar-hi, i amb ell i d’ell hi he après molt. Aquest matí he rebut un sms seu que suposo que era genèric, d’aquells que s’envien a molts destinataris. Deia: "Gràcies per tot!" M’ha fet il·lusió rebre’l. No transcriuré aquí què li he respost, però jo li haig de donar les gràcies a ell. No només perquè confiés en mi en el seu dia per encarregar-me que dirigís l’ACN, sinó per tot allò que he après des del dia que em va cridar. Felicitats, Albert!
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Primer: m’ha agradat el teu post, és sincer, clar. Hi pots estar d’acord o no, però dius el què penses.
Segon: del que jo em queixo és que els partits polítics ens venen aquest acord com una maravella. I no ho és. És un acord, que alguns creuran suficient, i altres no. Però estic fart que em prenguin per tonto, que no em digin que han pactat, que han cedit, perquè ho han fet, quin és el benefici, quines eren les possibilitats…. i tots, tots els partits ens han venut la llei i l’acord com un be de Deu. I n’estic fart, malgrat el que em sembla un bon periodista passi a manar a la CCMA