Ara la cosa s’ha complicat extraordinàriament. En principi, estem a favor d’aquesta complicació, perquè té molt a veure amb la llibertat i la proliferació de veus i discursos. Visca la llibertat d’expressió! El problema, però, és que els polítics cometen greus errors en l’ús de les xarxes socials i dels blocs compulsius que s’esdevenen a Twitter Alguns polítics, no tots. M’escandalitza (i no citaré cap nom) la mala imatge que promouen d’ells mateixos i de la seva institució o partit polític amb fotos lamentables, comentaris lleugers, irrellevants i contraproduents i atacs fonamentals a qualsevol cosa que s’assembli a l’estratègia comunicativa o el mínim interès informatiu (o formatiu).
Regidors, alcaldes, diputats i càrrecs orgànics es dediquen a empastifar-se i empastifar-nos, amb aportacions que no diuen res, o sí, però negativament. Pixerades fora de test a dojo. Guerres dialèctiques o bombardejos de discursos sectaris i/o oficialistes que voregen el ridícul. Explicacions de la vida més íntima que a ningú no interessen, i si interessen és en molts casos per generar reaccions adverses: “mira què fan en el seu temps laboral” o “mira què fan amb els meus diners”, es deuen preguntar els ciutadans més sensibles i exigents. Jo en sóc un ferm defensor de la web 2.0, i del fet que la xarxa pugui transformar la manera de fer i, sobretot, d’entendre la política actual. Però si algú no comença a fer autocrítica de què està fent a Facebook i Twitter, en aquesta mena de cursa sense por al ridícul tenyida de grangermanisme infantil, té el risc de perdre amics, seguidors, lectors i… votants. Prou de fer mal! I, com deia la cançó, si el que vols dir no és més bonic que el silenci, no ho diguis i calla.
[Xavier Amat: I si nomenem un portaveu dels regidors al Facebook?]
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
ostres Saül al final ens faràs treure les ganes de fer politica 2.0, si poses el Benach com a exemple i ell explica tot el que fa cada dia, perquè no es podria fer així, o estàs parlant de males pràctiques, ara em tens preocupat !
tens molt raó saül. jo hi afegiria en aquesta crítica els periodistes que aprofiten elfacebook només per fer propaganda de la seva empresa. tens molta raó
uns quants dels polítics que segueixo fan actualitzacions a pes. és a dir, sense mirar la rellevància d’allò que publiquen ni tan sols l’interés que pugui tenir. si poden penjar 15 post amb foto inclosa, millor que 4 posts i 2 imatges significatives. però ja m’agrada veure de què peca cadascú, i fins i tot, com tothom va aprenent a fer servir aquestes eines. és més, si no neixen ensenyats (com ens passa a tots), que n’aprenguin equivocant-se (com ens passa a tots).
Hi estic bastant d’acord. Jo intento controlar-me (tot i que no sempre ho aconseguiexo) i fer-ho veure als que m’envolten. “Siempre en postitifo”.
Fa setmanes vaig fer un post que en feia referència :
http://marcmonells.blogspot.com/2009/03/adiccio-al-twitter-o-al-facebook.html
Absolutament d’acord, Saül ! Et llegeixo i molt, però poques vegades faig comentaris, però en aquest cas sí, perque ja està bé tanta ignorància i deixadesa!
Siguem seriosos, però amb rigor, i sobretot ensenyar un bon humor continuat, detalls, conceptes. El sentit de l’humor sembla que no existeix, no és ‘correctament polític’.
Jo també ho dic: ‘ Prou de fer mal i si el que vols dir no és més bonic que el silenci, no ho diguis i calla’.
Bon dia.
jo proposo que agafis tots aquests polítics i els facis una conferència a Blanquerna. 🙂
Molt comentari pamfletari. Temes irrellevants. Faltes d’ortografia bèsties. Cafrades a punta pala. Comentaris que no interessen a ningú sobre si aquell matí el/la polític està ratllat o no, etcètera. Allò que no hi ha nivell a la classe política ho corrobora en bona mesura l’ús de les xarxes socials. 100% d’acord.