Saül Gordillo www.saul.cat

Era divendres, 24. Havíem fet un entrepà de llom amb formatge a l’Atzucac i una Moritz en una gerra treta del congelador, de sa gelera que diria ell. En qualsevol cas, ingesta insuficient tractant-se d’una jornada laboral que havia acabat tard, i estant en disposició d’assistir al concert de Joan Miquel Oliver [MySpace] al Teatre Monumental de Mataró. Anava amb en Xevi [bloc]. Ell havia tret les entrades. Jo pagaria l’entrepà i el gintònic de després. Només un. Ens estem fent grans. Al Monumental, saludes tres o quatre i t’asseus. És d’aquells concerts d’estar assegut, picar de mans i moure el cap motivat. Poc més. Una bola d’Studio 54 que fa voltes projecta els seus reflexes sobre l’escenari. Al principi sorprèn. Tot fosc i el llum dels quadrets d’aquell emblema de la nit anys vuitanta il·limuna el teatre. Com que allò no para de fer voltes, flipa una mica. I com que estàs rebentat i només has fet un entrepà, acabes marejat. A l’escenari, Oliver acompanyat de dos músics, que ho toquen tot. Un és el bateria dels Antònia, l’altre no el conec, però em recorda en Valdé dels Capgrossos. Bromes a banda, ho fan de collons. En directe guanyen, i molt. Aquest l’Oliver [wiki] és un crack. Entre el mareig inicial, les seves lletres i ell en persona, entres en un món imaginari, en el món Oliver. Els nans, els marcians, els nens, sobretot els nens, aquells viatges que confessa no haver fet, i els referents de sempre. Ara combinem el gintònic amb els gelats. Visca les calories! El segon disc, Bombón Mallorquín, m’agrada més que el primer, Surfistes en càmera lenta. Jo no hi entenc de música, però diria que el segon és millor. A mi m’agrada més, i ara tinc el cedé al cotxe, que ja ha desplaçat el dels Manel [MySpace]. Fins que aquests no treguin el segon [Manel al Clap]. Castigats queden.

A sota, teniu la informació de la periodista de l’Agència Catalana de Notícies (ACN) Elisenda Rosanas sobre el concert de Joan Miquel Oliver anit al Casino l’Aliança del Poblenou. [Altres vídeos de l’ACN]