Saül Gordillo www.saul.cat

Zapatero visita les obres del TGV a Catalunya per sorpresa, en resposta al seriós advertiment de José Montilla, amb el seu "Esto no puede seguir así". Els 21 diputats del PSC al Congrés i el milió i mig de vots estan en perill la propera primavera. El diumenge del míster Marshall de La Moncloa ja no impressiona ningú ?provoca la ironia d’un exigent Joan Puigcercós?, més enllà del seu mea culpa i de la sorprenent "confiança absoluta" que el president espanyol mostra en la ministra de Foment [Toni Dalmau: La ministra no vol apretar a còrrer]. Per molt que el calendari no permeti forçar una crisi de govern a pocs mesos de les eleccions, cal tenir valor per seguir confiant en Magdalena Álvarez, a qui, per cert, el PSC li va tapar les vergonyes a l’agost. Almenys aquest octubre queda clar que la culpa del desgavell ferroviari és del govern estatal. Ho reconeix Zapatero [vídeo], a qui se li acaben els anuncis electoralistes que habitualment treu del barret de copa. No hi ha més conillets o el mag ha perdut les seves dots davant d’un públic que el rep al Baix Llobregat, en el feu del socialisme metropolità, amb certa desconfiança. I, casualitats de la vida, amb esvorancs pràcticament en directe. El baixllobregatí vol seguretat, i Zapatero deixa de ser el salvador que un dia va aterrar al barri barceloní del Carmel enmig d’aplaudiments i donant lliçons de com es fan les coses. Zapatero-1, Nadal-1. La venjança dels esvorancs!

Imagineu-vos, doncs, com s’ha de veure el sofert i fidel baixllobregatí de vot socialista. Zapatero al mando de la nave [Miquel Iceta: Zapatero assumeix tota la responsabilitat], Montilla i Corbacho patint. Aquesta inoportuna crisi de les infraestructures estatals a Catalunya, en plena recta final del mandat de Zapatero, (encara) no té conseqüències demoscòpiques en l’última entrega del Centre d’Estudis d’Opinió. Però això no vol dir que no n’hi acabi havent. Els calendaris i la normalització del servei no estan garantides. (La qualitat i rapidesa del servei és un altre debat. I aquí ja vaig explicar la meva odissea de l’agost en Rodalies.)

És per això que Enric Juliana conclou la seva crònica d’aquest diumenge així: "Como en Portugal – como en 1640-, la Península también cruje en
Catalunya. La relación de fuerzas se está modificando del Atlántico al
Mediterráneo. Y cuando un orgullo está herido, cuidado con las
zalamerías. Le esperan cuatro meses muy difíciles al de León. Si en
marzo gana, también él podrá exclamar porreiro, pá! Que traducido al
catalán, idioma hoy rendido al tuteo, sería quina llet, nen!"(Casualitat també que l’editorial de la revista Info Catalunya, que el Govern distribueix per totes les llars, signat per José Montilla es tituli: "Ara toca invertir i gestionar amb eficàcia." Caldria afegir "amb recursos i competències transferides a Catalunya per part de l’Estat". Però seria un títol massa llarg, i aconseguir-ho tampoc no serà fàcil.)