Saül Gordillo www.saul.cat

Bloc sense fulls

10 d'octubre de 2007
7 comentaris

El primer regidor anti-sistema friqui de Catalunya

La nit electoral, Ariel Santamaria, acabat de ser escollir regidor de l’Ajuntament de Reus, es mostrava decebut. La Coordinadora Reusenca Independent (CORI) confiava aconseguir "entre 4 i 6 regidors". O almenys això deia als periodistes Santamaria, un peculiar personatge de Reus que vesteix com Elvis Presley i que ha aconseguit l’acta de regidor al segon intent. Visiteu el seu web per conèixer-lo millor. No té pèrdua. Santamaria és el líder de la CORI [wiki] i màxim exponent d’una ideologia anomenada Juantxisme [wiki]. Ha atret el vot de joves, independentistes i anti-sistema. També ha captat el vot descontent de l’oposició nacionalista. La CORI ha fet mal a les urnes a opcions que anirien de CiU a la CUP. Un amplíssim ventall.

Aquestes són les propostes del programa electoral de la CORI [pdf]. Perquè us feu una idea, el programa municipal d’aquesta gent preveu la construcció d’un follòdrom públic, la instal·lació d’un polígraf a la sala de plens per evitar que els càrrecs electes diguin mentides, repintar la façana de l’Ajuntament de color rosa per convertir Reus en una icona mundial del moviment homosexual, la col·locació de plaques solars per a assecar marihuana i que els urbans vagin amb GPS perquè qualsevol ciutadà hi pugui recórrer en cas que necessiti foc per encendre la seva cigarreta. O aquesta última, d’ahir mateix.

Davant d’aquest terratrèmol juantxista i del protagonisme mediàtic que ha adquirit Santamaria, l’alcalde de Reus, el socialista Lluís Miquel Pérez [bloc abandonat], amb el suport de la resta de grups municipals, ha optat per marginar aquest excèntric edil. Santamaria no té l’accés que a determinats mitjans públics que li correspondria com a electe i cap de llista d’una candidatura amb representació municipal. Rep un tracte discriminatori amb l’objectiu de tallar-li les ales i ofegar-lo políticament. Però aquesta ofensiva postelectoral contra el representant friqui reusenc se li pot girar en contra a l’alcalde i a la resta de polítics diguem-ne institucionals. D’entrada, Santamaria està recollint adhesions i obté la complicitat d’alguns ciutadans que ni tant sols el van votar. No estaran alimentant-lo sense voler-ho?

El cas de la CORI és digne d’estudi. Santamaria és el primer regidor del moviment anti-sistema friqui [wiki] a Catalunya. Dit amb tot el carinyo del món. I amb tota l’admiració per la imaginació incontrolable que demostren els membres de la CORI i els seus entusiastes seguidors. Però no deixa de ser això: excentricitat i friquisme en estat pur. Sa, divertit i potser higiènic. Però friquisme al capdavall. I això hauria de fer reflexionar la resta d’opcions polítiques. Per què determinada ciutadania demanda d’aquestes ofertes electorals? Potser perquè els ajuntaments ja estan prou bé i les ciutats, prou endreçades? Vivim tan bé que podem dedicar-nos al vot protesta en forma d’un Elvis qualsevol? Reflexionem-hi. No és cap broma.

  1. Jo crec que hi ha quelcom pitjor que votar a uns frikis perquè tot va bé i així podem fer protesta light…

    i és percebre que tot va a pitjor però no hi ha cap polític amb voluntat ni capacitat per sol·lucionar realment res. I en aquest cas el frikisme és una alternativa seriosa, respectabilíssima. Com a mínim foragita la xusma dels llocs públics i hi posa bufons de debò, posats a pagar impostos que no tornen, millor riure’n.

    Una bomba de rellotjeria? ja veurem.

  2. Friqui crida friqui, i això vol dir que una part dels electors "friquis" els ha vagat de votar el Friqui que s’assumeix a si mateix com a friqui i, per tant, no enganya ningú. Però segurament per això, d’altres assedegats d’autenticitat s’hi van afegir i el van votar fa 4 mesos i escaig.

    Si alguna impressió s’ha transmès o ha arrelat entre la ciutadania és la de la impúdica avidesa de tots els partits per aferrar-se al poder. A qualsevol preu. Per damunt dels interessos dels ciutadans, de les persones, dels col·lectius, del poble o del país. Tot és igual! La qüestió és què puc fer o amb qui puc pactar per obtenir una engruna o una setmana més de poder. Tot està supeditat a aquesta premisa. La gent, en aquesta tessitura, no se sent representada. Els partits ja no són vistos com a opcions polítiques diferenciades, sinó com a organitzacions on es reuneixen els àvids de prominència social i els qui volen controlar el repartiment dels diners públics. Punt. Així les coses, un partit (la CORI) que prescindeix del clàssic llenguatge hipòcrita i promet follòdroms, detectors de mentides per a polítics i assecadores de marihuana, convida a la complicitat en la subversió.

    Si la política ha degenerat en una comèdia de quinze intensos dies per poder fer i desfer a plaer al llarg de quatre anys, pactant per saltar-se majories, obviant colors polítics, contradint declaracions i promeses electorals… mentre el país s’enfonsa al seu voltant i qui mana només llegeix la realitat en funció de si se li mou la cadira o no, aleshores la ciutadania defraudada acull les votacions quadrianuals com una presa de pèl i, o bé es queda a casa perquè "votar no serveix per res", o bé s’apunta a alguna opció subversiva.

    En els darrers anys de vergonyós comportament governamental del PP, ERC pujà vots a Catalunya com a la resposta més subversiva i contundent amb què l’electorat podia contestar la prepotència i les mentides peperes. Avui, ERC ha ajornat indefinidament les seves prioritats per tal de perpetuar-se quatre anys al poder, però s’ha desactivat absolutament com a vot racional subversiu. Ara, l’única esperança que els queda, a Puigcercós i a Montilla, és que el PSOE perdi les generals i el PP s’instal·li a la Moncloa. Ah, que heroics, que catalanistes, que valents i abrandats seran aleshores tots els polítics "d’esquerres" catalans en lluita contra l’enemic que oprimeix Catalunya i no compleix els traspassos pendents ni les inversions pactades! (igual que ara el PSOE, però no es pot dir: ZP és dels nostres…). Aleshores, per culpa de Rajoy, el pobre Montilla no podrà consumar els seus "Fets", i haurà de limitar la seva acció a les "paraules" contra el PP, la bèstia negra de Catalunya….

    Les del març de 2008 podrien ser molt bé les eleccions de l’Elvis Santamaria (o un com ell, si es presenta), les del vot en blanc o les del Nul organitzat als Països Catalans. O les del Partit Antitaurí…

  3. No entenc quin efecte negatiut ha pogut tenir el CORI sobre la CUP si aquesta no es presentava a Reus… En el moment en que es presenti, llavors podrem saber si aquest vot al juantxisme és fidel o veritablement només és un vot que, mancat d’altres referents, ha decidit votar a un partit friki per tal de demostrar que no els agrada com s’estan fent les coses.

    Salut!

  4. http://catalunyafastforward.blogspot.com/2007/05/abstenci-i-alerta-ridiculista_28.html

    La CORI és un toc d’alerta amb contingut, similar al dels Escons Insubmisos però amb més conya i color. Una eina de molts ciutadans per demanar l’atenció de les institucions i exigir noves actituds. Més enllà d’això i com a valor afegit, la CORI aconseguirà evitar que la partitocràcia s’oblidi en pocs dies del llast a la legitimitat que suposa l’abstenció.

    Marc

    http://www.catalunyafastforward.blogspot.com

  5. Us convido a visitar el meu bloc Tens un racó dalt del món, i a participar al 25è joc literari, que serà molt especial.
    Caldrà fer un viatge virtual per la nostra geografia a través de set blocs en representació dels diversos territoris dels Països Catalans, per tal de poder solucionar l’enigma que us proposaré.
     
    Per tot això, us demano que feu difusió d’aquesta iniciativa lúdica i cultural, per tal de fomentar la màxima participació i unir el territori de parla catalana gràcies a la força del moviment blocaire.
  6. Jo, com a reusenc, m’entristeixo quan veig el nostre ajuntament. D’una banda, un govern tripartit que cau en picat i que sembla que no hagi après la lliçó de les darreres eleccions. Per altra banda, una alternativa, encapçalada pel cap de llista de CiU, que fa esgarrifar pensar que pugui ser mai alcalde. Finalment, un pallasso que per no ser, no és ni graciós. Estaria bé que algú, fes un recull de les seves darreres intervencions televisives, i veureu quina pena fot. Tot plegat és patètic. Entre mal polítics i l’aspirant a cantant de pacotilla tenim un panorama digne d’una pel·lícula del festival de Sitges.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!