Saül Gordillo www.saul.cat

Saul, si vols defensar ERC es el teu dret. Ara be no pots dir que, "…va ser llavors, quan Carretero va tornar a Puigcerdà a fer de metge de família, que l’exconseller de Governació va començar a dir pestes de Maragall, de Zapatero i també de la direcció d’Esquerra", quand l’entrevista a La Vanguardia va ser quen ell era encara conseller.

Saül, avui se’t veu el llautó. Ara ja tenim clar amb quin partit i amb quin sector combregues. Res a dir, és legítim, però l’article que has fet per atacar-lo no s’aguanta per enlloc.

I una altra cosa. En Carretero per molts, entre els que m’hi incloc, aquests dies ha encès un llum d’esperança en mig d’un panorama molt gris i fosc. Jo sempre he votat a CiU, i l’he votada perquè sempre l’he considerada el mal menor. Si al final el moviment que sembla que està impulsant en Carretero qualla en una candidatura, o si les tesis d’en Carretero són les que s’imposen a ERC, potser ja no caldrà que continua votant el mal menor i vota -per fi!- la millor opció.

Sr. Gordillo:

Aquest últim post que has escrit es molt diferent dels que has estat escrivint aquests anys.
No se, semble d’encàrrec, sense una mínima objectivitat per prendre en serio.
El problema d’ERC no es el senyor Carretero, el problema es que pels catalans l’acció d’ERC ja no és que s’sembli al regionalisme convergent sinó que es calcat al inexistent federalisme del psoe.

L’idea del Carod es bona- integrara tothom que es pugui- però la manera de fer-ho és contraproduent.

A mi el senyor Carod em va enganyar, li vaig enviar més d’un email dient-li que com a votant volia saber qué pensava fer amb el meu vot, li vaig dir que jo no volia que tornessin a deixar el govern de Catalunya en mans del PSOE i li vaig demanar que fos clar, que si volia fer president al Montilla ho digués, que parlés clar perquè així els milers i milers de votants d’ERC que no voliem aquest pacte vegonyant ens espabilariem i podriem anar a votar en conseqüència, no em va ni contestar. Durant tota la campanya va dir que estava tot obert, fins i tot el senyor Puigcercós va insinuar al principi de la campanya que s’havia reunit amb Felip Puig i que un govern nacionalista CiU-ERC era molt factible. Tot era mentida, tot teatre, quan ja tenien els vots al sarró no van tardar ni dos dies en llançar-se als braços dels socialistes, a més pel que sembla, segons diu Carretero, el trencament del mes de maig va ser una farsa, tot estava pactat entre PSC i ERC per poder presentar-se a les eleccions en millors condicions de cara als seus electors i així arreplegar més vots. És evident que va primar l’interès de partit , no l’interès del país, el mes digne era passar a l’oposició o provar un govern nacionalista amb CiU, però tornar a pactar amb els socialistes és un greu error, sobretot després de totes les travetes i tot el joc brut que han fet els socialistes, per no parlar de les purgues de la sra Minobis a Catalunya Ràdio o de l’espanyolització de TV3. En política els enganys es paguen molt cars i el Sr Carod ha enganyat a un percentatge molt gran dels 414.000 catalans q el vam votar, com pot ser que durant les eleccions digués una cosa i ara de cop i volta digui tot el contrari? . A la direcció d’ERC li manquen principis i ètica, només així s’explica les presses que tenen per acabar amb l’assemblearisme del partit. Sóc votant d’ERC de tota la vida però jo al senyor Carod no el penso votar mai més, o canvia la direcció d’ERC o votaré una altra cosa. Fins fa poc estava emprenyat i preocupat perquè jo i molt altres milers i milers de votants d’ERC ens havíem quedat orfes, no teníem cap partit al que votar, ara almenys estic esperançat , si Carretero s’imposa en el proper Congrés d’ERC seré l’home més feliç del món i si ha de marxar d’ERC i crear un nou partit independentista jo el seguiré i crec que molts votants d’ERC faran el mateix, som com a mínim 200.000 els que pensem així. Força Carretero! Visca Catalunya lliure!!

Mentre en Carretero no tregui aquest partit (això si ho fa, ja veurem què tal van les municipals) l’única alternativa independentista és el Partit Republicà Català. Es presentaran a força municipis i s’estan estenent força ràpidament.

El seu web és http://www.independentistes.cat

Salut!

Saül, t’admiro molt i sóc un gran seguidor del teu bloc, però amb l’apunt d’avui m’has decebut. Què és això d’abocar porqueria sobre en Carretero, arribant fins i tot a la falsedat ("va ser llavors, quan Carretero va tornar a Puigcerdà a fer de metge de
família, que l’exconseller de Governació va començar a dir pestes de
Maragall, de Zapatero"). Com ja t’han evidenciat aquí, en Carretero era encara conseller. És que has oblidat com va maldar el PSC per fotre’l fora, i com ERC va canviar-lo pel Vendrell?

No recordes encara com Carretero, amb aquella entrevista a La Vanguardia i una altra a El Temps, va ser qui va empènyer les bases d’ERC a demanar el NO a l’Estafatut? Mira com se la va jugar, defensant una posició digna (no aquella cagarela del "vot nul polític") i va guanyar, fent rectificar la direcció d’ERC.

En Carretero, pel que jo el conec, ha demostrat ser un exemple de dignitat i de dir les coses clares. Coses que, malauradament, escassegen en el panorama polític català. Jo ho tinc claríssim, si es presenta el voto.

Si d’Espanya ens arriba la Brunete Mediática, a Catalunya ja hi tenim la Barretina Mediàtica.

Saül,

Sóc seguidor i admirador teu des de bon  començament. A més, sóc miulitant d’ERC, crec que aquest aclariment també és important. Per això no puc estar-me de fer-te arribar aquest comentari de des l’admiració i el respecte.

Crec que no ets just amb  l’anàlisi que fas amb  les posisicons de Carretero. I dic les posicions perquè m’importen més que la persona, que és tan sols l’anècdota. Des que ERC és al Govern, l’espai independentista ha quedat orfe i això és una evidència. És lícita la postura que ha pres el partit un cop ha accedit al Govern, sens dubte, però cal ser conscients que si neguem els essencialismes i practiquem el nacionalisme social (sic), ni que sigui per ampliar la base electoral, deixem d’aixoplugar aquells que creiem que per sobre les diferències polítiques i les pseudoteories socialistes hi ha la sobirania d’un país i un projecte nacional interclassista.

Caretero dignifica i fa reflexionar un nacionalisme català que estava en hores baixes, molt baixes a causa de les renúncies de CiU  i, ara, les d’ERC.

Si no hagués estat Carretero hauria estat un altre, el nom no importa, l’important és que  el sobiranisme  torna  als editorials de la premsa i a les discusions de cafè. I mentre se’n parli encara tenim el camí obert i ganes de recórrer-lo.

Saül, analitza aquesta situació des de la perspectiva de l’independentista, que sens dubte ets, i no des de la perspectiva del simpatitzant, que comprenc però sempre és esbiaixada.

Salut i independència,

Crec que en Saül ha estat molt valent i cal agrair-li-ho.

Ara, el tòpic políticament correcte és dir que Carretero se la juga. Sí? Un conseller de l’anterior govern tripartit proposat per ERC! ara ha de dir que el model tripartit és un desastre i una submissió al PSOE? Gràcies a la decisió d’ERC de nomenar-lo conseller ha adquirit una notorietat que es mereixen molt més molts altres càrrecs municipals d’ERC repartits pel territori que treballen amb molta eficàcia i discreció i, així torna aquest favor? És honest que un militant d’ERC deixi d’anar a les reunions del Consell Nacional del partit i, en canvi, se’l carregi via premsa? Sigueu honestos: us fiaríeu d’un paio així?

La veritat és la que és: el que diu Carretero pot tenir sentit però que ho digui ell no en té cap de sentit. I això és innegable.