Tal i com anunciava ahir al matí en aquest bloc, el President de la Generalitat, Pasqual Maragall, estava "preparant una crisi de govern per treure's l'espina que té clavada des de la remodelació interruptus". Ahir al vespre es van confirmar aquests rumors de canvi de govern dels quals havia escrit al matí, i ben entrada la nit es va produir un esperpèntic xou politico-mediàtic al Palau de la Generalitat.
Lluny d'oferir una imatge d'autoritat, discreció i seriositat pròpies d'un país desenvolupat com Catalunya, el President Maragall va tornar a obsequiar-nos amb una més de les seves ja habituals i poc simpàtiques maragallades. El President no deu haver entès que va deixar de ser alcalde de Barcelona, i que les alcaldades no són extrapolables a l'àmbit de la principal institució del país. Una maragallada fa gràcia, però més d'una ja són preocupants...
La qüestió és que l'absència de Maragall en l'acte de presentació d'un llibre sobre el seu avi, el poeta Joan Maragall, a 2/4 de 8 de la tarda a l'Arxiu Maragall, va fer saltar els senyals d'alarma entre els mitjans de comunicació. El President estava embolicat amb la remodelació, intentant convèncer els seus socis de govern.
Maragall no ha entès que un tripartit és un govern de coalició. Per molt que tingui el dret i l'exclusiva facultat de posar i treure consellers, ha de pactar-ho prèviament amb Esquerra i Iniciativa. No es pot llençar a una profunda remodelació (un terç del Consell Executiu, perquè estem parlant de 3 consellers del PSC, 2 d'ERC i 1 d'ICV) sense tancar l'acord prèviament amb els dirigents dels partits que van signar el Pacte del Tinell i, en conseqüència, van dur-lo fins a la presidència de la Generalitat.
A les 22:00 el canal 3/24 va informar que s'estava plantejant la remodelació de l'executiu. A les 22:01 el web del Telenotícies va ser el primer mitjà digital en llençar la notícia. Simultàniament, la versió digital d'El Periódico s'hi afegia. Era la primera versió digital d'un diari tradicional que penjava la informació.
Telecinco (aquí la versió digital d'Informativos) i TVE, mentre els seus informatius del vespre estaven en marxa, havien donat el flash de la remodelació promoguda per Maragall. Dues televisions espanyoles havien passat la mà per la cara a la pública catalana TV3, que en el TN Vespre no va dir ni piu.
La primera agència en servir informació va ser Efe, a les 21:52. La segona, la catalana ACN, a les 22:01. I la tercera, Europa Press, a les 22:06.
A les 22:14 Vilaweb oferia una informació ja força avançada. El diari electrònic e-noticies, però, s'havia fet ressò dels rumors des de quarts de 9 del vespre. L'absència de Maragall a la presentació del llibre els havia posat en alerta. Un altre mitjà electrònic, El Debat, no va actualitzar la seva portada fins a les 23:00 aproximadament, amb aquesta tardana versió.
El cas més escandalós és el de La Vanguardia, que a Internet no va servir cap notícia fins a les 23:05. Se li havia avançat un diari espanyol, El País, a les 22:14 amb aquest servei. Sorprenentment, El Mundo, va badar perquè no va actualitzar incorporant el tema fins a les 23:29.
A les 23:44 apareix en pantalla Mònica Terribas, obrint el seu programa La Nit al dia (TV3) amb el culebrot, i a les 23:55 amb una connexió en directe des de la plaça Sant Jaume. Terribas va fer un pas més, ja que a part d'informar dels consellers que havien caigut en desgràcia (els socialistes Caterina Mieras, Josep Maria Rañé i Antoni Siurana, els republicans Joan Carretero i Carles Solà, i l'ecosocialista Salvador Milà) va proporcionar els primers noms de les múltiples travesses que havien circulat entre polítics i periodistes durant tota la nit per a ocupar els càrrecs vacants.
Comunicat (surrealista) de mitja nit
A les 00:08 m'arribava al correu electrònic el comunicat de premsa de Presidència de la Generalitat, que no diu absolutament res i que es limita a convocar la premsa a les 14:00 d'aquest dijous: "El President de la Generalitat ha comunicat avui a les forces polítiques que donen suport al Govern la seva decisió de dur a terme, amb caràcter immediat, remodelació del Consell Executiu. El President ha manifestat el seu convenciment que ha de comptar, des d'ara, amb l'equip que haurà de desplegar el nou Estatut al servei dels ciutadans de Catalunya. Aquesta remodelació també ha de servir per encarar la segona part del mandat amb la determinació d'assolir els objectius continguts en l'Acord del Tinell i treure partit de les possibilitats que aporta el nou Estatut. El President donarà compte de la remodelació del govern en una compareixença, demà mateix, a les 14:00 al Palau de la Generalitat."
Conseqüències incalculables
El PSC va oferir anit mateix els noms dels substituts de Mieras (el regidor de Barcelona Ferran Mascarell), Rañé (l'alcalde de Manresa, Jordi Valls) i Siurana (l'excap de gabinet de Maragall Jordi William, actualment director general de Desenvolupament Rural). Els socialistes, que havien mantingut un contacte telefònic durant el vespre Barcelona-Madrid entre Maragall i el ministre d'Indústria i primer secretari del PSC, José Montilla, donaven poc peu a les especulacions i les travesses. Els relleus estaven més que païts. El més traumàtic, segons apunten, ha estat el de Josep Maria Rañé, l'únic home considerat del PSOE i de la màxima confiança de Montilla en el tripartit.
El culebrot, que s'ha gestat en l'entorn maragallista durant el descans de la Setmana Santa, ha tingut una execució nefasta. El polític que va fer possible l'accés de Maragall al balcó del Palau de la Generalitat, amb aquella foto històrica amb José Luis Rodríguez Zapatero, Josep-Lluís Carod-Rovira i Montilla acompanyant el President, que és el secretari general d'ERC, Joan Puigcercós, es va assebentar del desenllaç d'aquest vespre vergonyós quan era a Lleida. Puigcercós és qui va promoure el pacte de govern d'ERC amb el PSC, a través de Miquel Iceta, que anit també va anar fins a Palau. No es pot menystenir una peça clau com Puigcercós d'aquesta manera.
L'estat d'ànim de Puigcercós i, segons diuen, també de Carod no era anit precisament de satisfacció. Maragall ha posat en greu risc una oportunitat d'or per blindar el tripartit. Què vull dir, amb això? Doncs que una remodelació a fons feta com Déu mana, ben lligada amb ERC i ICV, era la millor garantia que el tripartit catalanista i d'esquerres duraria més enllà del referèndum estatutari del 18 de juny, per molt que els republicans agafin la bandera del vot nul, del blanc o de l'abstenció.
Carretero, l'heroi màrtir
Amb un govern remodelat per primer cop profundament en l'equador del mandat, la lògica apuntaria a una continuïtat més enllà de l'aprovació de l'Estatut, malgrat els matisos interns. Però ara la patata calenta la tenen ICV (que no s'ha caracteritzat precisament per defensar el "seu" conseller Milà) i, especialment, ERC. Pot la direcció d'Esquerra acceptar que Maragall es desfaci de dos consellers tan alegrement. De Solà, és més difícil emetre un veredicte polític. Carretero, en canvi, no convida als dubtes. Recentment ha estat a la corda fluixa per haver criticat Zapatero, titllant-lo d'"espanyolista i demagog". Puigcercós i Carod es poden permetre que Carretero esdevingui un màrtir, un autèntic heroi independentista entre les bases més radicals d'ERC? Només cal recordar que, en plena crisi de l'anomenat cas Carretero, les JERC van llençar una campanya interna dient "Jo també sóc Carretero". No serà fàcil per a la cúpula republicana justificar el canvi de cromos i acceptar el sacrifici de Carretero en un context en què la pressió sobre ERC és duríssima, i en què el titular de Governació s'ha erigit en el màxim exponent del "parlem clar" i "treiem pit" republicà. Quin marrón!
Aquest dijous serà molt interessant...
S'ha parlat molt poc dels insistents motius de Maragall per expulsar Carles Solà del govern, en el primer intent frustrat i ara. Així com d'altres se sap de sobres, en general o motius de gestió deficient del seu sector (com Ciurana, Mieras i Milà) o motius personals-polítics (Carretero).
Voldira explicitar algunes possibles causes que he recollit al respecte:
En relació amb el Centre de Telecomunicacions i Tecnologies de la Informació (CTTI), depenent del DURSI. Sembla ser que aquest organisme ha de "repartir" uns 480 milions d'euros en inversions previstes en el Pla Director d'Infraestructures de Telecomunicacions, 230 dels quals només per a la banda ampla d'internet. S'ha insinuat que representa una xifra sucosa, tot i que no sé per a qui.També en relació amb el Centre de Telecomunicacions i Tecnologies de la Informació s'ha dit que podria ser que Maragall volgués recuperar la competència sobre el desplegament de la Televisió Digital Terrestre (la famosa TDT) i de la Ràdio Digital (DAB). Jo no em puc imaginar el perquè, ja que en definitiva diria que les freqüències les adjudica la Corpo, en mans socialistes.Avui mateix el Periodico edita això sobre la gestió del conseller, amb bastanta mala baba per cert, i la fiabilitat de la qual no n'estic massa segur ja que el que diu sobre la pretensió d'obligar els professors estrangers visitants a dominar el nivell C em sembla que és una manipul·lació: primer per il·lògica i després perquè tenia entès que això només s'exigiria al professorat propi de les universitats. A més a més: aquesta va ser una decisió que van prendre les mateixes universitats (i això sí que em consta):
"Solà va tenir un aterratge difícil i un xoc amb el món universitari
Carles
Solà, que va accedir a la Generalitat com a independent proposat per
ERC, va tenir un aterratge difícil al decidir confeccionar un equip de
la seva estricta confiança, començant pel controvertit nomenament del
secretari de Societat de la Informació. Solà (Xàtiva, 1945), catedràtic
de Química i rector de la UAB, va ensopegar també amb el món
universitari, com en el tèrbol procés de substitució de Gabriel
Ferrater al capdavant de la UOC; l'escàs finançament de la UB que va
denunciar Joan Tugores; les ajudes a la investigació negades a
historiadors de prestigi i atorgades a antics companys pel seu director
general Xavier Hernández, i el projecte de llei, després retirat,
d'exigir el nivell C de català als professors visitants procedents de
l'estranger. En canvi, es va apuntar èxits en el delicat àmbit de la
investigació, amb la inauguració del superordinador, la repesca de
científics exiliats i l'impuls donat al sincrotró del Vallès. A. MADRIDEJOS "M'interessaria que si algu sap res del cert me n'informés: paisoscatalans_manga@hotmail.com
Espero no haver avorrit, però és un tema que crec important, i més pensant que s'acosta el Procés de Bolonya que trastocarà les estructures universitàries del país i de l'estat. No sé si és el moment o no de fer aquest canvi. Però tenint en compte que per a la creació de màsters caldrà una gran cohesió/coordinació de les nostres universitats i una bona planificació de la coordinació amb les universitats europees... em sembla precipitat.
vols dir alcalde de manresa, no?
l'alcaldessa de valls milloraria el paisatge del govern, però sembla que encara no és hora...
Maragall, quan sigui gran, vol ser Carretero. Sacrificar l'idol tapa les propies mancances?, no sé, no sé....