Saül Gordillo www.saul.cat
Bloc sense fulls
El passat juliol em posicionava contra la moció de censura al president del Barça, Joan Laporta [Moció de censura? Ara no toca]. Segueixo pensant que no era oportuna, i segueixo creient que Laporta [wiki] ha fet una gran contribució a la recatalanització del club. Però després de veure el derbi contra l’Espanyol de dissabte a la nit, començo a tenir dubtes que Laporta estigui capacitat per al càrrec que ocupa i, ja sense cap mena de dubte, que pugui aspirar a una segona etapa pública en l’àmbit de la política. Quan alguns polítics desacreditaven Laporta com a possible valor del catalanisme en una hipotètica etapa del postarturmasisme o del postcarodisme, pensava que s’amagaven enveges i interessos ocults. “El critiquen perquè té possibilitats”, pensava jo, innocentment. Però després de veure’l anit per televisió, absolutament fora de lloc, a la llotja de l’estadi Lluís Companys, enmig dels gravíssims incidents [vídeo] entre aficionats violents dels dos equips [les portades d’avui] que van obligar a aturar el partit i amb invasions de camp per part de seguidors pericos, vaig arribar a la conclusió que Laporta no duraria ni cinc minuts en política. Algú li deuria dir una inoportunitat, potser un insult. Sospito que algun aficionat de l’Espanyol el deuria culpar dels incidents protagonitzats (i iniciats amb llençament de bengales) pels Boixos Nois, i ell no es va saber contenir i es va comportar com un energúmen. El Barça [wiki] no es mereix aquest Jan Laporta. Es mereixia el Jan de l’Elefant Blau, el jove advocat independentista atrevit i valent que va donar la sorpresa renovadora contra Lluís Bassat [wiki] i companyia. Puc arribar a entendre que l’improperi que li deurien dir l’indignés, ja que ell n’és aliè, ha estat víctima dels violents en primera persona i ha estat dels pocs presidents a plantar cara als Boixos Nois. Ho puc entendre. Ha de dur escorta i s’ha jugat la pell per dir-los prou. Però això no justifica la violència verbal i gestual que va demostrar, en directe per TV3, a la llotja de Montjuïc. Em va recordar el Laporta embogit a no sé quin estadi anglès contra no sé quin rival de Champions. L’impassible i educat Marc Ingla era un dandi, un autèntic senyor, al costat d’un excitat Laporta aquell dia. Anit, el President José Montilla i el delegat de l’Estat Joan Rangel [bloc i Facebook] —els dos homes més tranquils de Catalunya— van al·lucinar amb el numeret de Laporta. I alguns espectadors també. Al loro, Jan.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
En canvi, suposo que l’actitud senyorial del senyor Sánchez Llibre que 1) va deixar entrar els ultres a l’estadi (la pasta és la pasta), 2) va fer unes declaracions que atien la violència, 3) es va quedar tan tranquil quan van fer responsable al senyor Laporta dels actes dels Boixos, sabent que l’home està amenaçat de mort i hi ha hagut conxorxes per apallissar-lo, repeteixo, l’actitud senyorial del senyor Llibre et deu sembla collonuda, oi? Si li llegeixes els llavis veuràs com diu “Aquests a mi m’han amenaçat de mort!”. Si algú m’amenaça de mort i ve un llest a dir-me que els amparo em poso igual o pitjor que el sr. Laporta, sigui davant la tele o no. Al final sembla que t’hi hagis de posar bé per sortir guapo a la tele. Que jo sàpiga, el sr. Laporta no ha dit cap mentida. Només cal veure quan diea allò tan famós de “Al loro”: t’has llegit el mundo deportivo, la vanguardia i has escoltat RAC 1 els darrers mesos? Em sembla prou evident que el sr. Laporta l’ha cagat diverses vegades, però em sembla que se’l jutja amb mà de ferro mentre la majoria d’impresentables del futbol passen de puntetes pels mitjans. Gràcies al sr. Laporta per fotre fora els ultres nazis de can Barça. Pregunta’t, Saül, perquè l’Espanyol no va fer el que havia de fer ni amb els Boixos ni amb els Brigades. En canvi centrem l’article en el Laporta. El tema ja cansa. I repeteixo, Laporta s’ha equivocat molts cops, però bastans menys que la resta que ningú anomena.
M’estranya, Saül, que t’afegeixis al cor dels qui ataquen en Laporta, quan si algú va estar desencertat ahir a la nit va ser, postpartit, el president de l’Espanyol amb les seves declaracions contra l’àrbitre, per afavorir suposadament els interessos blaugrana, i equiparant els Boixos Nois a seguidors del Barça, quan no poden entrar a l’estadi del Barça. M’estranya perquè et tinc per un comentarista equilibrat. Avui, però, t’has equivocat de diana. En Laporta té tot el dret a plantar cara verbalment i més quan era responsabilitat de l’Espanyol que haguessin entrat al camp gent amb bengales.
Tu també? Ara es veu que quan t’insulten , et falten al respecte, et manipulen les paraules, t’intoxiquen, et vexen, no t’escolten…i alces la veu per fer-te sentir en un món de bords, ineptes i gamarusos ets el dolent!!!
Apa, Saül, que si segeuixes així, ja has perdut un lector….Un lector de bona fe, que pensa i creu que tothom té dret a defensar-se (amb paraules, només faltaria!!!!) de l’ignorància i la mala fe!!
M’has fllat, company…
Sóc soci del Barça i ahir penso que els mossos d’esquadra haurien
d’haver desallotjat a l’instant la graderia dels Boixos Nois. I no a
“lo” bèstia, sinó demanant reforços i traient-los a tots amb calma i
tranquili·litat, detenir els responsables del llançament de bengales i
cap a casa. Ahir sí que val els justos per pecadors. La violència en el
món del futbol demana tolerància zero. Les bèsties que ahir hi havia
amb bufandes i banderes del Barça no es representen ni a si mateixos.
Ja ha mort gent per llançament de bengales. I a sobre després de
l’empat del Barça van tornar a encendre una. Impresentables.
S’ha acabat l’ hora d’ anar entomant-to tot com aquell que res, perque és politicamet correcte.Aquest geni és un de les coses que ens agrada d’ en Jan laporta, a veure si t’ has de deixar enmascarar per una paiella bruta!! home!!
Vaja dos exemples que ens poses en Montilla i en Rangel, dos de molt tranquils eh!, ells eren els responsables màxims de la seguretat al país o no?
I s’ ho foten tot a l’ esquena i resulta que son l’ exemple .Noi fes-t’ ho mirar!
Noi,jo crec que a tu això no t’ hauria de passar però en aquest país ens fotem uns embolics que deu n’ hi do.
En Rangel es el delegat del govern espanyol a catalunya, i el representant ordinari de l’ estat a Catalunya és el president de la Generalitat,ergo doncs en Montilla.
Això és molt clar a l’ estatut,que es una llei espanyola i a la constitució–espanyola,es clar–.
per tant, si en Laporta s’enfada i planta cara, em sembla perfecte. On ens porta aquesta bona educació que moltes vegades no és altre cosa que submissió o irrefrenable amor a l’status adquirit?. A la merda la “governabilitat”, el “savoir faire” i l’estil “pactista” de fer les coses per no anar enlloc. Els emprenyats fan moure el món, pel demés ja tenim els nostres teanquils dirigents polítics.
Quan he llegit l’article, Saül, pensava que estaria d’acord amb tu. Pensava que en veure el vídeo veuria un Laporta fora de lloc com el que es va mig despullar a l’Aeroport del Prat. Però he vist les imatges i he vist una reacció ferma, que no desfermada, d’un home justament indignat. Per tant, cordialment, discrepo d’aquest “al loro” que li dediques a en Laporta. I això sense entrar a valorar si prosperaria no en política.
D’altra banda, dir que dissabte precisament vam poder veure fins a quin punt Laporta ha sigut una benedicció per a aquest club: quants anys fa que no veiem escenes tan lamentables com aquesta al Camp Nou? I qui s’ha jugat la pell per a aconseguir-ho? Doncs això.
Normalment, procuro no entrar-hi en aquest terreny, però crec que si tens un convidat a taula, l’amfitrió ha de fer callar a la gent si el convidat és insultat de mala manera sense raó. Si l’amfitrió mira a una altra banda i no diu res, pense que el convidat té tot el dret de respondre als insults de la gent que no ha estat convidada a la taula.
http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/107935
Salut!
El meu suport TOTAL al Sr. Laporta, en aquest cas (no en altres)
El senyor (?) Sánchez-LLibre no tenia cap obligació de convidar el Sr. Laporta. Si ho va fer, el mínim decòrum (sabrà què vol dir, en Dani?) exigeix tenir cura dels convidat. I el Sr. Laporta va haver d’escoltar com li deien Asesino!! Asesino!! (en espanyol, és clar). I li deien ben al costat de la llotja, no a l’altra punta el camp. La ignorància espanyolista (valgui la redundància) és molt atrevida, i li estaven dient assassí just a qui ha estat amenaçat de nort pels veritables assassins. Té pebrots la cosa.
Què se suposa que havia de fer Joan Laporta quan tens a gent de l’Espanyol que et responsabilitza de l’actitud del Boixos Nois? Callar i aguantar amb cara de pallús o emprenyar-te? Jan Laporta ha estat l’objectiu directe de les ires d’aquest col·lectiu i li ha portat conseqüències que cap dels seus predecessors ha volgut assumir. Estic totament a favor de la seva actitud i l’aplaudeixo. Ja ni ha prou de voler veure en un dririgent un model de correcció i de sometiment, quan cal també han de mostrar el seu emprenyament i amb contudència.
La reacció és la normal quan algú té una persona a escassos 2 metres que l’està acusant d’assassí, per molt que sigui president del Barça, una persona pot aguantar molt, però hi ha certs insults que escapen a qualsevol. El que no és gens normal és l’espectacle mediàtic que s’ha muntat, més si tenim en compte que els excessos dels aficionats d’ultradreta quan Espanya va guanyar l’Eurocopa no van merèixer ni dues línies als mitjans catalans, i en aquella ocasió sí que hi va haver ferits. El que més em dol és com feu seguidisme de la premsa madrilenya. Recorda que l’odi de certs mitjans a Laporta va començar quan es va veure un mapa dels Països Catalans al Camp Nou. De presidents de futbol impresentables, mafiosos i estafadors, el futbol de la lliga espanyola n’està ben plè, compara una mica i veuràs que entre el més acceptables està en Laporta. I quan s’ha vist que es subtituli el que diu un president de futbol llegint (suposadament) els llavis, fins i tot interpreten el que va dir quan estava girat d’esquenes? on s’és vist? Això és més propi de programes com APM que d’un telenotícies.
La veritat és que en aquest país la premsa cada dia em fa més por.
En Joan Laporta ha impedit l’accés a l’estadi de persones violentes i ha rebut amenaces de mort per això, ha fet moltíssim més contra la violència a l’esport que tots els comités, delegats, presidents i periodistes de la resta de la galàxia futbolística.
I encara afegeixo que, com a patriota, estic especialment orgullós de què en Jan despengés la bandera espanyola del Camp Nou i ara només hi onegi la nostra senyera.
Et tu Saül, ara dispares contra patriotes? Tanta ceguera ocasiona donar suport al tripartit?
Vaig veure per televisió els fets, i l’actitut de Laporta la vaig trobar justa i mesurada, saber-se enfadar en el moment oportu és digne, i si ho fa educadament demostra tenir coratge. El Sr. Montilla tenia la facultat d’exercir el comandament dels Mossos i restaurar l’ordre, no va fer res i és veia perdut i desorientat.