Moció de censura a Joan Laporta, el president més catalanista que ha tingut el Barça els últims temps. Moció de censura a un president que en el seu dia va presentar una moció de censura. Llàgrimes de Laporta en un acte de suport rebut per part d'elits. Llàgrimes com aquelles recurrents de Josep Lluís Núñez, qui ens ho havia de dir. La història sembla que es repeteixi, però seria injust posar Laporta al mateix sac dels seus predecessors. Laporta no és el mateix que Núñez, ni el mateix que Joan Gaspart. Laporta és una altra cosa, i val la pena tenir-ho clar. Segurament ha comès errors, com no. Segurament la moció de censura serà un toc d'atenció necessari, un avís per a navegants en un club que necessita un viratge. Però no ens equivoquem del tot. Un toc, un avís, sí. Una censura en tota regla és del tot desproporcionat i injust. Jo, que no sóc ni soci, m'ho miro des d'una distància prudencial. El club m'interessa com a fenomen social i cívic, com a fonament de país. El futbol, m'atrau quan és atractiu. Les coses no han anat bé les darreres dues temporades, però el compromís cívic ha estat inalterable. Frank Rijkaard ha marxat elegantment, com un senyor que és. No s'han fet xous, més enlllà de les sortides (nocturnes) d'alguns jugadors. Ara s'hi posa Pep Guardiola, a la banqueta, i cal desitjar-li tots els èxits. A ell, al president, a l'equip, i a la institució que hi ha al darrere. I desitjar-los èxits, al meu modest entendre, no és compatible amb donar suport a la moció de censura. Ara no toca.
[Vicent Partal: Jo, amb Laporta]
Ho dic perquè em sembla que se'ns ha volgut ocultar que les celebracions de la victòria de la selecció ecspanyola van ser un acte de revenja feixista que només pot ser qualificat de perversitat bàrbara: atacs a escombriaires, destrucció d'un autobús, ferits greus, detencions, 80 sortides de bombers... 80!!!
L'estiu passat per una manifestació okupa amb 4 gats en què van saquejar uns congelats la Sirena i es van trencar els vidres de la llibreria de l'IEC, tothom (òbviament i normal) va fotre el crit al cel . I ara què?
Volem saber què va passar, i amb imatges.
Dono des d'aquí el meu suport a Joan Laporta. Ànims!
Espanyols, necis i babaus contra Joan Laporta.
http://tristanydepinos.blogspot.com/2008/05/espanyols-necis-i-babaus-contra-joan.html
Per això mateix.
I perquè hi ha gent a qui va molestar el seu coratge per
acabar amb la violència. Perquè l'altre model no fomenta l'equip, el veig com
un model d'"usar y tirar": un model que confon, per exemple, entre
competitivitat i guerra.
...Car sóc també molt covard i salvatge
i estimo a més amb un
desesperat dolor
aquesta meva pobra,
bruta, trista, dissortada pàtria.
"(...)Perquè vull. Perquè em xucla la rel de la follia.
Perquè és l'amor, dallat, que ha granat el meu llit.
Perquè duc, ben reblat, el bleix de l'escorpit
que provoca el salobre i encrespa la badia. (...)"
Un record a Maria Mercè Marçal.