Saül Gordillo www.saul.cat
Bloc sense fulls
Podria donar-se aquesta paradoxa. El soroll mediàtic convencional —modest, no ens pensem pas ara que tots els mitjans s’hi aboquen— i la disputa partidària poden desmobilitzar un tipus de "català emprenyat", tant dolgut amb Madrid i l’espoli infraestructural com indignat amb allò que s’anomena "la classe política" catalana (exemple 1, exemple 2, exemple 3, però n’hi ha de tots els colors). A qui fa trempar aquest espectacle? CiU conta el PSC, el PSC contra CiU, ERC i ICV contra CiU —tot i compartir pancarta—, una mica d’ERC i d’ICV contra el PSC i viceversa, i també una miqueta de recel entre ERC i ICV, per no parlar de la distància que allunya els anteriors partits parlamentaris d’altres forces com la CUP… i així fins a múltiples combinacions.
Hi ha més logística que el 18-F, segur. Però també hi ha més pals a les rodes perquè ara veuen que les rodes poden ser piconadores. El 18-F va tenir a favor el factor sorpresa. L’1-D, no. Hi té opositors declarats ben poderosos i organitzats. I també té en contra l’esgotament ciutadà, electoral i polític i una etiqueta de "mani patrocinada pels partits". A més, a diferència del 18-F, en els blocs no se’n parla prou i… tot just fins a aquesta nit (mentre escric això) no havia rebut cap sms. Finalment m’ha arribat el primer. Diu:
"L’1D deixa la ressignació a casa i passa a l’acció! Engeguem la màquina, tapem els esvorancs i DECIDIM el nostre futur a màxima velocitat. Junts podem! IND!"
Fixeu-vos que el missatge, la idea, no és prou neta i contundent. El 18-F era "som una nació i tenim dret de decidir", i el rerefons era la retallada estatutària perpetrada a La Moncloa. Cabreig pel culebrot estatutari i el seu final, amb una càrrega política important. Però l’1-D és més complicat de vendre. Infraestructures (rodalies, TGV, esvorancs), manca de finançament, sobirania en general i sobirania aplicada a trens, avions i carreteres, rebuig a una ministra xulesca i impresentable… Massa complicat per a un gran públic. Per què hi haig d’anar dissabte, a manifestar-me? Com respons avui aquesta pregunta, de manera concisa i convincent? Com li dius al veí, a l’amic o al familiar que dissabte toca sortir al carrer? Qui trobi el missatge, que el posi en circulació ràpid. Manquen poques hores.
Potser massa poques per triomfar? Per demostrar que som més dels que ells volen i diuen?
No vull cridar al mal temps. A veure si encara hi sortiran reforçats els que es quedin a casa… Els que maquinen perquè la gent es quedi a casa, volia dir.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
no us desitjo pas que no surti bé la mani de demà. Ja m’agrada que la gent es mobilitzi pel que creu. La qüestió aquí és precisament aquesta: quin és l’slogan? les infraestructures? el dret a decidir? la nació? ai… moltes coses barrejades, cadascuna d’elles amb poder de convocatòria però també amb poder de desmobilització… Però la manifestació de demà serà un èxit o no només en funció de si la gent hi va o no, no pel que en diguin (o no, altre cop) els mitjans…
Aquí passa que alguns estem fins als collons de moltes coses. De la retallada de l’estatut, de desgavell de redalies, de la xuleria d’algunes i també de la nostra classe política. Els fantasmes cal buscar-los tan dins com fora de Catalunya. A la mani hi aniré de puntetes perquè no m’agrada el protagonisme que estan prenent els partits, ni com es dilueixen la crítica cap als partits que s’hi han sumat. Sembla com si pel sol fet de sumar-s’hi ja estiguessin expiant les culpes. Però també tinc ganes de dir que ja n’hi ha prou, que som una nació que vol gestionar les seves infrastructures davant l’inoperància de l’estat. Suposo que es massa llarg per enviar-ho per SMS.
Saül: la cosa va molt bé. NO facis cas als sms que costen quartos. A través de l’e-corrreu he comprovat que molta gent que no havia anat a la 18-F sí que anirà aaquesta.
Joan Ramon: una cosa és el lema "oficial" i una altra és el que es veurà…
(mireu l’anunci de Catalunya Acció a l’Avui -crec que al Punt també hi surt)
La manifestació important era la del 18-F i el referendum de "l’Estatut". Als catalans fa molts anys que sempre se’ns passa l’arròs. On realment havíem de demostrar la nostra condició de nació i el nostre convenciment de Decidir era en tot el procés estatutari. Encara no ha passat un any i ja veiem que el sistema de finançament que es va pactar no serveix de res i que cada any hem de pidular ja que si no es passen pel forro tots els acords. Jo no vull decidir les infraestructures, jo vull decidir tot el MEU FUTUR. Per tant jo vaig ser el 18-F i vaig col·laborar a organitzar un autocar que sortia del meu poble i demà segurament no aniré a la manifestació i tampoc sortirà cap autocar de poble. Feu-ne la lectura que volgueu, però aquests és el meu estat d’ànim. Salut i INDEPENDÈNCIA.
Raül, els periodistes, sobre tot del món digital, teniu una altra feina de més. Heu d’agafar personalment quantre o cinc paios de elPeriódico, La Ser o El País i aconseguir que mirin el país per sobre del partit, que no intentin fer el mateix ridícul que els sindicats, que no es vulguin autoconvèncer del que és inconcebible i que, en conseqüència, no facin comentaris desprestigiant la manifestació. Que si no han volgut tombar la Maleni, ara almenys estiguin amb el País nostre, que no es venguin una altra vegada. Si us plau, Raül, intenta fer aquestes trucades personals a qui tu ja saps. Tens un prestigi molt ben guanyat a la professió i ara pots donar-li rendiment fent aquesta altra manifestació.
Ens veurem a la plaça Catalunya 1-D
El SMS que m’ha arribat a mi si que ha estat contundent. Diu: “SOM UNA NACIÓ I DIEM PROU! Aquest dissabte tothom a la Manifestació. Inici a les 17 h (punt de trobada 16:30h a la Rambla/Pelai) PASSA-HO”
Espero que la manifestació sigui un èxit i que no intentin “contraprogramar-la”.