Ramon Tremosa
Torre de Guaita
Zapatero punxa al Parlament Europeu
Avui el president Zapatero ha vingut a Estrasburg per presentar el seu programa per a la presidència europea del primer semestre de 2010. Davant d´una cambra buida, amb poc més de 100 diputats (la meitat dels quals de l´Estat espanyol), Zapatero ha repetit un dels seus discursos llargs, avorrits i genèrics, plens de bones intencions: cotxes elèctrics, noves tecnologies renovables i igualtat de gènere. A diferència de la presidència sueca de fa sis mesos, on la cambra era quasi plena per veure el jove president que havia acabat amb 40 anys d´esclerosi social-demòcrata sueca, la indiferència més gran ha acompanyat ZP en la seva posada de llarg al Parlament Europeu. ZP ha fet endarrerir les votacions posteriors 45 minuts amb les seves llargues i monòtones proclames. Cap dels seus centenars d´assessors no el podia haver avisat que al parlament europeu allò que més es valora és “lo bueno, si breve, dos veces bueno”?
Fa sis mesos, quan vaig arribar al Parlament Europeu, ZP encara tenia un bon nom: la retirada de les tropes de l´Iraq i el reconeixement dels matrimonis homosexuals li donaven una aurèola de líder. Avui, però, les absències han estat significatives: molts socialistes no li han perdonat el vot diferent del PSOE a Barroso, trencant la línia del grup socialista. Al Parlament Europeu no hi ha disciplina de bot en els grups i per això es valoren més els grups que voten cohesionats en les votacions importants. I entre els liberals i els demòcrates, no hi havia ningú!! Cal tenir present que al centre i al nord d´Europa aquests pacten tant o més amb els socialistes que amb els demòcrata-cristians o conservadors.
Els diputats del PP espanyol han actuat amb sentit d´Estat. Prou canya dóna la premsa internacional al president espanyol i han preferit donar-li un matisa suport a la presidència espanyola. Un diputat alemany de la CDU ha estat qui ha fet la feina bruta dels demòcrata-cristians, cantant durament la canya al president espanyol i aquest s´ha mostrat dolgut en les rèpliques: i ZP encara avui ha tornat a repetir que es compromet a cumplir el pacte d´estabilitat al 2013!!! Aquest pacte estableix que els diferents governs es comprometen a mantenir un dèficit públic inferior al 3% del seu PIB. La Comissió Europea, però, ha situat per als anys 2010, 2011 i 2012 el dèficit públic espanyol entre el 10% i el 12% del PIB. La típica mentida de ZP ha sonat més falsa a la sala d´Estrasburg, enmig de l´astorament dels pocs diputats presents a la sala: al Parlament Europeu tothom parla ara de Grècia, però molts comencen a mirar de reüll a Espanya.
La Izaskun Bilbao i jo ens hem repartit la intervenció a parts iguals. En demanar-li per l´ús del català i del basc al Parlament Europeu, ZP ha respost que “el seu govern ja havia impulsat la utilització de les llengües cooficials” (?!?). Alguns diputats del grup em miren realment astorats, però ZP és així: enlloc de fugir d´estudi menteix impunement i encara posa aquella cara de nen bon minyó. Tant parlar de la igualtat de gènere i no fa cap referència a la igualtat de llengües!
Al meu web torbareu el vídeo de la meva intervenció de dos minuts i seguidament us adjunto el text. Joaquín Almúnia, que era assegut al costat de Barroso durant la meva intervenció (a tocar de la mesa, és a dir a prop de ZP), ha posat cara de pocs amics mentre ZP el mirava. Ja se sap que el foc més letal és el foc amic.
Moltes gràcies, senyor president.
Señor Zapatero, el comisario Joaquín Almunia compareció el pasado septiembre en este parlamento. Después de informar sobre la recuperación de las exportaciones alemanas y del crecimiento del consumo francés, Almunia dijo que la crisis sería mucho más larga y mucho más profunda en España.
La Comisión Europea prevé para España en los próximos años un continuado aumento del paro y un gran deterioro de las cuentas públicas. Y este año muy posiblemente va a disminuir el crédito bancario a familias y empresas.
Le pregunté al comisario Almunia porqué Europa ya se está recuperando y porqué España seguirá cayendo en el pozo de la crisis y él me respondió literalmente: “Porqué el gobierno español no hace las reformas que Usted y yo compartimos”.
La crisis es global, pero las soluciones son locales. Muchos países europeos reconocieron la crisis con rapidez, actuaron con rapidez y ya se están recuperando. Usted ha perdido dos años y sigue sin aportar soluciones.
Señor Zapatero, usted ha roto la buena tradición del PSOE en Europa: Felipe González tenía como referencia las socialdemocracias europeas, pero Usted está mucho más próximo a los populismos suramericanos.
Las reformas hacen avanzar más a los países que las revoluciones y Europa es en esto modelo de buenas prácticas. Venga aquí con humildad y aprenda, no quiera dar lecciones.
Dos preguntas concretas: 1.- Cuándo va a derogar el Estado español los tratados internacionales que prohíben volar desde 23 países al aeropuerto de Barcelona? Y 2.- Cuándo se va a poder hablar catalán en este parlamento?
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
El senyor Zapatero ha estat un gran bluff que últimament acaba fent el rídicul amb tot allò que fa i a tot arreu. Ara ja el coneix tothom. Molt bones paraules per la llengua catalana. Zero fets. Moltes parlar de recuperació econòmica. Cap acció perquè passi i només demagògia i paraules boniques. El problema és que l’alternativa es passa d’anticatalana. És per això que més que mai ens convé marxar d’aquest estat ple d’ineficiencies per tenir un estat català molt més seriós i que ni que no tingui tanta força com podria tenir l’espanyol, que com a mínim tingui el respecte dels altres països i sapiga jugar amb les seves cartes. Gràcies per la crònica.
Senyor Tremosa,
Que s’esperava vostè que el senyor Zapatero fes una bona presentació, digués la veritat i quedés bé? Home, a la seva edat! El senyor Zapatero és un home sense fonaments. Recorda Musil?
Les meves felicitacions per la seva intervenció, com a estudiant de dret a Estrasburg vaig ser-hi present junt a altres companys de moltes diverses sensibilitats, i si bé sempre provoca una certa decepció veure el funcionament habitual del parlament i la repetició dels discursos, he de dir que no van ser pocs els que em van manifestar el bon fer de la seva intervenció.