Ramon Tremosa

Aquest dimarts, 3 de maig, a la comissió de Transports del Parlament Europeu hem votat l’informe Marinescu, que és el document base de la propera revisió dels corredors ferroviaris de mercaderies (més coneguts tècnicament com a TEN-T). Jo havia presentat una esmena (la 115) per a que, en aquells països amb un ample de via diferent a l’internacional, la construcció d’un corredor ferroviari de mercaderies europeus comportés la construcció d’un tercer riell que fes compatible tots dos tràfics (a la foto hi teniu una via amb tres riells). PP i PSOE, però, van fer votar en contra de l’esmena els seus respectius grups i l’esmena va ser derrotada, tot i el vot a favor de tots els diputats liberals. Vots parlamentaris són fets i no paraules: aquest mateix divendres, 7 de maig, l’Institut Ignasi Villalonga d’Economia i Empresa ha organitzat a València un acte històric, en favor d’un corredor ferroviari mediterrani d’ample europeu que uneixi els ports valencians i catalans amb el centre i el nord del nostre continent. A aquest acte, que va aplegar al Palau de Congressos de València unes 500 persones, hi va venir el conseller Nadal a dir que ell ja estava arreglant el corredor ferroviari. Els fets, però, indiquen que els socialistes catalans, i el tripartit des de l’any 2004, només han obtingut un vague compromís del govern espanyol de fer un “estudi informatiu”, referit al vergonyós coll d’ampolla de la vergonya entre Castelló i Tarragona: una única via de tren per a passatgers i mercaderies, vigent de del segle XIX. Passen els règims a Espanya, canvien els governs i tot segueix igual contra els interessos catalans.

1.- Tot i ser membre suplent de la Comissió de Transports, hi he pogut votar per primera vegada, ja que un diputat titular del grup liberal m’ha cedit el seu lloc. El govern espanyol pretenia que el Parlament Europeu ja definís ara els traçats dels corredors ferroviaris, però aquesta no serà la metodologia que farem servir, perquè fins i tot populars i socialistes ho van rebutjar: estarem sis mesos debatem quins són els territoris més idonis per a rebre aquests trens, en termes d’impacte econòmic i d’efectes multiplicadors sobre l’activitat productiva. Només al final del procés de debat al parlament (que inclourà conferències i debats amb acadèmics i els sectors productius) es pintaran en el mapa els nous corredors. El govern espanyol, però, en el document que va enviar ja hi figuraven els seus corredors, òbviament sense cap mena de transparència ni cap estudi justificatiu dels abans esmentats.

Li dic a Luís de Grandes, eurodiputat del PP i que passa per ser un dels diputats populars més dialogants, al sortir de la votació el passat dimarts:

 – “Habéis votado en contra de que España tenga un ancho de vía internacional, como todo el resto dea Europa”.
– “Bueno ya sabes como es esto, Europa es un coche diésel que va muy lento, pero que al final acaba llegando”.
– “Seguro que llega, pero a este paso al siglo XXII”, li responc.

2.- Oblits interessants per part del govern espanyol: es presentava en l’annex de l’informe Marinescu la proposta completa de Travessia Central dels Pirineus aragonesos (Algesires-Madrid-Saragossa-Pirienus), però el port de Bilbao quedava fora del corredor atlàntic Madrid-Irún-Bordeus i el port d’Algesires quedava fora del corredor mediterrani, que s’acabava a Almería (reservant així el port d’Algesires només per al corredor aragonès). Amb bon criteri, es van eliminar aquests traçats arbitraris presentats en l’informe Marinescu, definits sense cap informe d’impacte econòmic, i només al final del debat parlamentari es pintaran en el mapa els corredors ferroviaris. La diferència amb Espanya és ben evident: a Madrid ningú mai no presenta cap informe ben fet i els trens es fan, com al segle XIX, en funció de quina localitat va néixer el president de govern de torn.

3.- A favor del corredor ferroviari mediterrani cada cop sembla més clar que hi ha la Comissió Europea: alguns dels seus alts funcionaris ja ho diuen explícitament en algunes reunions, com és el cas de la fantàstica la presentació del professor Theo Nottebom al Parlament Europeu al febrer d’aquest any, de la Universitat d’Anvers, definint la regió portuària europea de Barcelona-València com la quarta d’Europa en tràfic de contenidors al 2008, gairebé a tocar de Londres!!. La Comissió Europea, de fet, ja ha passat als fets: vaig ser a Figueres dijous passat, parlant d’aquesta qüestió al Consell Comarcal. En aquest acte Pere Padrosa, un empresari empordanès amb alts càrrecs en patronals logístiques internacionals, va dir que la Comissió havia destinat 800.000 euros a fer l’estudi per a instal·lar l’ample internacional de Portbou a Figueres, la primera peça del nostre tan anhelat corredor.

També les grans multinacionals ferroviàries europees del transport a nivell europeu hi estan a favor, les quals tenen ganes de completar el mercat únic europeu, que avui encara no comprèn ni França ni Espanya. El dia que el Lió va eliminar el Reial Madrid de la Champions (triomf que jo vaig celebrar en clau de la megaregió València-Barcelona-Marsella-Lió), jo assistia a un sopar amb altres diputats amb el CEO de Deutsche Bahn, l’empresa ferroviària alemanya líder amb tràfics a Europa, amb un 33% de quota de mercat. “A terra les muralles”, ens va dir: “Fa deu anys que estem encallats al tribunal antimonopoli de França i l’Estat francès no deixa entrar els nostres trens al seu mercat tancat. Ara que el Tractat de Lisboa és en vigor i que aquest els dóna més poders, senyor de la comissió i senyors eurodiputat, actuïn en favor del mercat únic ferroviari europeu”.

En contra del corredor mediterrani hi ha els dos grans gestors ferroviaris francès i espanyol (SCNF i RENFE-ADIF), amb els seus milers de funcionaris (180.000 i 35.000 respectivament), que serien els grans perjudicats d’una liberalització de tràfics ferroviaris a nivell europeu, així com el govern espanyol, que per més que digui que ara ja hi és a favor no té intenció real de dur-lo a terme. De fet, ja el podria estar fent, atès que la Unió Europa només avança entre un 10% i un 15% del cost de l’obra… si el govern de l’Estat corresponent la comença a construir. I és que el 8 de juny el ministre Blanco ha convocat a Saragossa els ministres europeus per a presentar-los el corredor aragonès.

4.- A què juga el diari Avui? Els diaris de dissabte i de diumenge no hi surt cap informació d’aquest acte. La Vanguardia i El País aquest dissabte han fet un ampli reportatge, gairebé de pàgina sencera, però el diari Avui no n’ha dit ni ase ni bèstia. I ahir diumenge, mentre La Vanguardia hi destinava dues magnífiques pàgines a la secció de política, l’Avui tampoc no en deia ni ase ni bèstia. Aquest és un dels resultats més tristos del govern tripartit, aquesta és una de les passes enrere nacionals més vergonyoses del tripartit. Aquest és un resultat negatiu més de l’estratègia independentista d’Esquerra Republicana i dels seus tripartits: un entristit Eliseu Climent em deia el dijous a la nit, tot sopant al Centre Octubre amb 100 personalitats, que el diari Avui ha deixat de rebre’s al País Valencià i a les Illes Balears des de fa pocs dies.

5.- Concert de cloenda a València: vibrant cantada de l’himne europeu, l’himne de l’alegria de Beethoven. Un centenar llarg de joves van irrompre entre les cortines quan tota la gent (patronals, sindicats, col·legis professionals, ports…) ja marxava de la sala i llavors vàrem entendre què hi feia un piano de cua a l’escenari. Cantant a quatre veus la versió catalana de l’himne vaig sentir emoció, la mateixa que havia sentit a Brussel·les l’octubre passat després d’escoltar un vibrant discurs de Vaclav Havel. Jo, que ara conec molt millor Europa que fa un any, i que veig com estaríem de pitjor si no la tinguéssim (si no tinguéssim l’euro, per exemple), he de reconèixer que em fa sentir la mateixa emoció que Els Segadors o l’himne del Barça: el corredor mediterrani vindrà d’Europa o no vindrà.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!