Ramon Tremosa

Aquest dimecres Václav Havel, l’ex-president de Txèquia, ha vingut al Parlament Europeu. Havel ens ha fet un discurs vibrant, reivindicant la llibertat com a valor suprem i inviolable de l’home en el vintè aniversari de la caiguda del comunisme. El seu discurs ha fet les delícies dels eurodiputats, atès que ha reclamat més unitat europea i més poder per al Parlament com a expressió màxima de la voluntat popular dels europeus. Ha estat reconfortant escoltar-lo ara que es parla de tants noms per a ocupar la presidència permanent del Consell Europeu i del superministre d’exteriors: nosaltres no hi tenim res a dir i ho anem seguint pels diaris. Un vídeo commemoratiu i l’himne d’Europa han clos l’acte i per primer cop he sentit emoció per Europa, per la grandesa d’un ideal compartit i ja fet realitat: no oblidem que la Unió Europea té com a primer objectiu evitar noves guerres i divisions entre els europeus.

Václav Havel va ser un referent moral des de les presons soviètiques, escrivint obres de teatre i negant-se a resignar-se per la falta de llibertat. Dues frases seves m’acompanyen sovint: “com ha caigut el comunisme, com un castell de cartes, en un tranquil diumenge a la tarda… i com aquest castell de cartes ha trigat 40 anys a caure!”; i l’altra, molt aplicable avui a Catalunya: ”de vegades cal caure fins al fons del pou per tal de veure com brillen les estrelles”. Mireu el cinisme d’ERC: diuen estar construint un Estat propi i estan ensorrant la Generalitat (només per al 2010 hi ha previstos 9.200 milions d’euros de deute –tant com CiU de 1980 a 2003!!- i així a finals de 2010 la bola de deute acumulada ja serà de 30.000 milions).

Aquest dimecres era festiu a Brussel·les, com en tants altres països europeus es commemora l’armistici de la primera guerra mundial. He sentit també la grandesa d’Europa veient Angela Merkel a París amb Sarkozy per primer en un 11 de novembre. Mai cap president abans no havia dit coses com les que hi van ser dites: “els alemanys no podem oblidar el gran patiment que hem causat als francesos” i “l’any 1918 la pau es va tancar malament per als alemanys”. La voluntat de rellançar la cooperació franco-alemanya és la millor notícia per als catalans, perquè tots dos països ja estan sortint de la crisi i es disposen a cooperar encara més en el futur.

Tota la setmana hem tingut plafons amb fotos als passadissos del parlament referits a la caiguda del mur de Berlín el qual, per cert, no va caure sinó que va ser enderrocat. Ara fa vint anys, el 09.11.1989 érem tots a casa i el pare estava astorat; ell havia estudiat a França el 1956 i havia conegut molts hongaresos escapats de la invasió soviètica que explicaven autèntiques atrocitats (des de llavors sempre es va malfiar del comunisme. Veient les imatges del Telenotícies el pare, emocionat, ens va dir que acabava el segle XX i començava el segle XXI.

Les darreres setmanes he seguit visitant diferents comarques catalanes, parlant amb sectors productius diversos, així com també fent conferències en col·lectius professionals i en locals de CDC. Ja hem presentat vint preguntes a la Comissió Europea, la major part d’elles referides a temes catalans.

Aquesta setmana ha estat molt gratificant. La participació en el treball de les comissions parlamentàries (una participació que molts eurodiputats defugen) és una feina que no es veu i que té poc reconeixement: cal estudiar a fons temes complexos i negociar llargament després esmenes. Porto unes setmanes estudiant la futura reforma que la Unió Europea prepara sobre el sistema financer (sóc redactor segon de la futura Agència Bancària Europea i d’alguns informes anuals com l’eurozona i el BCE). La gratificació ha vingut de les reunions d’alt nivell que, juntament amb la diputada francesa Sylvie Goulard, hem tingut aquesta setmana: el vice-president del Banc Central Europeu (el grec Papademos), el ministre noruec d’economia i alguns alts funcionaris de la Comissió Europea. En aquestes reunions d’alt nivell, de les quals en tinc un record immillorable, hi he pogut constatar també la grandesa d’Europa.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!