Ramon Tremosa
Torre de Guaita
Alemanya marca el camí del canvi a Catalunya
Sovint el que passa al parlament alemany condiciona el què després passarà al parlament d’Estrasburg i en altres parlaments europeus. Si al 2005 la Grosse Koalition CDU-SPD alemanya va comportar un pacte estable entre populars i socialistes a Estrasburg, ara el nou pacte entre la CDU de Merkel i els liberals de l’FDP alemany anticipa un canvi d’aliances: premonitòria va ser la imatge dels eurodiputats de l’FDP, tot just quinze dies abans de les eleccions al Bundestag, aplaudint drets a Estrasburg l’elecció de Barroso per majoria absoluta (la va obtenir, per cert, gràcies als vots de liberals, laboristes i conservadors britànics: fora de la zona euro la crisi és més dura).
Aquesta setmana els diaris alemanys parlen d’un pacte històric a l’Estat alemany del Sarre, la primera coalició “Jamaica”: negre de la CDU, groc de l’FDP i verd de die Grünen. Els verds, que hi tenen la clau del govern, han rebutjat el pacte d’esquerres amb socialdemòcrates de l’SPD i comunistes de Die Linke, i governaran amb CDU i FDP al land del líder esquerranós Oskar Lafontaine. Els verds ho han aprovat clarament (117 de 150 vots al Consell Estatal del Sarre), descartant les esquerres per la profunda contradicció dels seus programes (Die Linke prové d’una escissió traumàtica de l’SPD).
Tot sopant l’eurodiputat de l’FDP Jorgo Chatzirmarkakis, cuiner d’aquest primer pacte Jamaica, m’explica que ha dedicat molt de temps a travar relacions personals amb els verds i a cercar punts de contacte entre els dos programes electorals (el liberalisme sostenible), una inversió de temps que ningú no veia clara al seu partit fa uns anys: en política, diu, governa més sovint el més capaç de teixir aliances a banda i banda del mapa polític. Escoltant-lo he recordat articles meus escrits a l’Avui el 2003 i 2006, defensant a Catalunya un tripartit a la basca entre CiU, ERC i ICV, abans que aquests dos partits mostressin una incomprensible fòbia antimercat i una passivitat total davant la secular submissió del PSC a Madrid (els quals, per cert, aquesta setmana al Congrés han votat a favor del concert basc).
El liberalisme sostenible, que ara governarà per primer cop a Alemanya, vol incentivar urgentment la iniciativa empresarial com a principal motor per a recuperar el creixement econòmic, fent també que les noves produccions facin servir noves tecnologies i noves fonts energètiques respectuoses del medi ambient. Liberals i verds trien la CDU com a soci ideal per impulsar el liberalisme sostenible, tot i que l’SPD fa temps que llança cants de sirena a favor d’una coalició semàfor (roig de l’SPD, groc dels liberals i verd dels verds), que també sumaria majoria al Bundestag.
L’SPD, que va basar la seva campanya en la “por a la dreta” (potser assessorats pel PSC?), ha patit un daltabaix històric que confirma la caiguda estructural socialista a Europa dels darrers anys. L’error socialista rau en practicar polítiques semblants als altres partits quan governa i després presentar-se com l’únic partit “progressista” des d’una posició de superioritat moral. A la CDU liberals i verds li reconeixen una llarga trajectòria defensant l’Estat del benestar (el centredreta europeu l’ha fet seu i el defensa millor reformant-lo sovint) i garanteix una millor sensibilitat probusiness en un context global més obert i més competitiu.
Bona notícia per a Europa: sempre que l’FDP, el partit alemany més federalista europeu, ha estat al govern alemany la Unió Europea ha fet un pas endavant. I pel que fa a Catalunya, atès que una àmplia majoria no vol un tercer tripartit, Alemanya ofereix un precedent i un referent per a un canvi de govern necessari, que faci front als col·lapses econòmic i de l’autogovern que patim.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Malauradament, els socis del PSC al tripartit no estan per la tasca de bastir una alternativa amb CiU. Només evitarem la formació d’un nou tripartit a Catalunya si aquests no sumen, si sumen 68 diputats patirem 4 anys més de tripartit i decadència.