“Amén, Axé, Awere, Salut, A.leluiä”. Amb aquesta salutació plural i ecumènica, que Casaldàliga ha escampat i popularitzat, es recullen les tradicions jueves, africanes, indígenes, modernes i cristianes. Avui deixeu que, amb unes setmanes de retard, comenti la Romaria dels Màrtirs, feta el 16 i 17 de Juliol, al bisbat de São Félix do Araguáia, i tradueixi algunes de les paraules de Pere Casaldàliga que van tenir un ressó de comiat i de testament de tota una vida. Anant a la Romaria ja d`entrada havia renunciat a una trobada personal amb Pere Casaldàliga, que aquests dies pateix un veritable setge d`amics i coneguts per saludar-lo, parlar-li i fotografiar-lo. Així disculpeu que hagi robat algunes fotografies.
La nostra anada a Ribeirão Cascalheira no va ser fàcil, ja que la Romaria dels Màrtirs va ser la setmana després de la nostra romaria de la Terra i de les Aigues, a Guajará Mirim, i vam fer la bestiesa d`anar-hi des de Rondônia amb cotxe, recorrent uns 1.500 km. a l`anada i la tornada, entre tan sols dos conductors… Ve amb nosaltres, el Pare Juquinha, coordinador de la Comissió de Justícia i Pau de Porto Velho, que carrega també la creu d`una perseguició aferrissada, amb amenaces que li han fet deixar la parròquia de Candéias do Jamari.
|
|
El P. Juquinha, al mig, visitant la capelleta del martiri del P. J. Bosco Burnier.
Casaldàliga continua essent un punt de referència per a tots els lluitadors de la pau i de la justícia al Brasil. A la Romaria no hi faltava tampoc un grup de catalans de l`Associació Araguàia, alguns d`ells coneguts de Casaldàliga des del temps que capellà, els visitava les barriades dels afores de Sabadell. Avui, bisbe jubilat de São Fèlix do Araguáia, Casaldàliga segueix fent-se escoltar, no tan sols amb les seves paraules, sinó també amb la seva vida.
Veient aquest vellet fràgil ningú diria que encara aquest maig passat va ser rabiosament atacat, i titllat de “vell maquiavèlic”, i de mentider “amb una ànima terrorista i sanguinària”. Tot plegat per defensar el dret dels indígenes xavante a recuperar la seva terra. Poc després el coordenador de la pastoral de la terra del bisbat, el jove P. Paulo César Moreira, rebria greus amenaces de mort. Que no es podien prendre a la lleugera, sobretot amb l`assassinat al Parà, el 24 de maig passat, de la parella d`agricultors i ambientalistes José Claudio Ribeiro e Maria do Espírito Santo.
Per aquest motiu escrivia Pere Casaldàliga a la convocatòria de la Romaria dels Martirs d`enguany: “Després de Chico Mendes i la germana Dorothi, dos altres ambientalistes han estat assassinats al Sud del Parà. Tristement el mateix dia que la Càmara dels Diputats aprovava el sinistre Nou Codi Florestal, que legalitza la desforestació, amnistia els crims dels serradors de fusta. Zé Claudio e Maria do Espírito Santo són dos nous màrtirs de la floresta”.
Així la Romaria ens ha recordat, a més dels 40 anys del bisbat i 25 del màrtir João Bosco Burnier, que al Brasil e a Llatinoamèrica els màrtirs continuen essent trista actualitat. Mentre l`Església oficial es resisteix a reconèixer el màrtirs relacionats amb la teologia de l`alliberament, com Dom Òscar Romero, Casaldàliga va defensar que aquests i molts d`altres van morir com a “Testimonis del Regne”.
Casaldàliga amb indígenes Xavante. |
“Us demano també que no us oblideu de la sang dels màrtirs. Hi ha gent a la pròpria Església, que creu que ja n`hi ha prou de parlar de màrtirs. El dia que ja n`hi hagui prou dels màrtirs haurem d`esborrar el Nou Testament, tancar el rostre de Jesus. Assumiu la Romaria dels Màrtirs, multipliqueu sempre la Romaria dels Màrtirs, recordem bé, assumim les causes dels màrtirs. A les causes per les quals van morir, nosaltres ens hi dedicarem, i ens donarem, si cal morir, donarem la nostra pròpria vida també…”
“I encara una última paraula: hi ha molta amargura, molta decepció, molt cansament…. Això és una heretgia! Això és pecat! Nosaltres som el poble de l`esperança, el poble de la Pàsqua. L`altre món possible som nosaltres! L`altre Església possible som nosaltres! Tots ens hem de proposar fermament de viure burxant, agitant, comprometent-nos. Com si cadascun de nosaltres fóssim una cèl.lula mare escampant la vida, provocant la vida. L`Església de l`alliberament està viva ressuscitada perquè és l`Església de Jesus. La teologia de l`alliberament, l`espiritualitat de l`alliberament, la litúrgia de l`alliberament, la vida eclesial de l`alliberament no és de fora, és una cosa de molt de dintre, del mateix misteri pasqual, que és el misteri de la vida de Jesus, que és el misteri de les nostres vides”. “Per a tots vosaltres, a totes vosaltres, una abraçada inmensa, de molt afecte, de molta tendresa, d`un crit d `esperança, que aquest cantar viva l`esperança ens sigui un motiu… Ens ho poden prendre tot, menys el camí de l`esperança. Ho podem repetir: Ens ho poden prendre tot, menys el camí de l`esperança! Una gran abraçada per a tots, per a les vostres comunitats, la caminada continua!”
“Amén, Axé, Awere, Salut, Al.lelulia! “. Pere Casaldàliga, a Ribeirão Cascalheira, Mato Grosso, Brasil, el 17 de Juliol de 2011.
??
Indis xavante a la Romaria dels Màrtirs. |
??
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Gràcies per el teu apunt. Emotiu. L’esperança sempre hi és, ningú ens la pot prendre ! I la caminada continúa …..