Una xicota molt ie-ie
Angelina i els Moderns, Carrer Sant Pere Màrtir (vila de Gràcia), 20 d?agost de 2007
Són el grup que tothom en parla, sens dubta la sensació del moment. Molt rumors havien arribat del conjunt ie-ie Angelina i els Moderns però pocs en podien donar fe de la seva existència. Cercant el nom al Google els resultats són miserables, principalment surt ressenyat el bloc de l?amic i company Roger Palà i poc més. Serà qüestió d’augmentar aquest resultats.
Per això ens volem fer ressò de l?actuació d?Angelina i els Moderns en el marc incomptable i adient de les Festes de Gràcia. Ahir a la nit al carrer Sant Pere Màrtir vam tenir una gran selecció de les cançons d?ahir, d?avui i de sempre amb la dolça i inconfusible veu d?Angelina Fàbregas (per cert, sembla que la panxeta li ha crescut una miqueta, oi?) i el seu conjunt professional i solvent amb un repertori popular amb clàssics de Dodó Escolà, Maria Cinta o Els Picapedrers.
Una nota lingüística.
?Per què esteu sempre traduint del castellà? ens
diu sempre Coloma Moreno, la correctora d?Enderrock i no li falta raó. Volia titular
aquest post com ?Modern però català?, traduint el ?moderno pero
español? que dit amb autoritat per Conxa Velasco mentre anuncia
aspiradors als anys seixanta queda com molt contundentment anacrònic.
Però si poso ?modern però català? sembla que ?de nou- estem demanant
disculpes per ser el que som i com som.