ROCKVIU

Non Servium, Cotxeres de Sants (Barcelona), 23 de febrer de 2008

“Un col·legial convidat a una estranya cerimònia” així és com em va definir un periodista d’El País fa més de dues dècades i així és com també em vaig sentir ahir al VIII Festival Anti-feixista celebrat a Cotxeres.

…/…

Divendres a la nit en un dels pocs bars punks que queden a Barcelona,
un històric de la història em va regalar l’entrada pel festival. Tenia ganes de
tornar i recordar els vells temps de batalla així que després de veure
a Miquel Gil a l’Hospi vaig endinsar-me a un univers paral·lel que
convertia Cotxeres en una pista de patinatge no gaire artístic. A més,
estic prop de casa, puc deixar la moto tornar a peu i no preocupar-me pels controls
d’alcoholemia.

En Roger Palà ja m’havia parlat dels Non Servium, una banda de pelats
sharp, oi, de l’Atletico, obrers i antinazis de Móstoles que arrosseguen
polèmica allà on toquen. Com a mostra un botó de com se les gasten.
També m’havien avisat que Mososs i urbanos estaven a l’aguait del que
pogués passar, tot i que la cosa (al menys a quarts de dues de la matinada) semblava no anar més enllà d’una orgullosa borratxera col·lectiva i reivindicativa.

I ja que hi som, fe-m’ho bé, a viure l’experiència des de les barricades, a fer les fotos a la primera filera, al mig del pogo.

Un cop allà un pelat amb unes dimensions considerables i amb cara
d’haver-se berenat unes quantes anfetes i sopat unes ratlles d’speed
regades amb calimotxo, se m’acosta i em demana permís per passar davant
meu, pujar a l’escenari i estavellar-se contra el terra. Fins aquí tot
normal si no fos per que el personatge en qüestió em va tractar de
vostè!

Fart de rebre cops i patacades decideixo passar a una posició més
segura per la meva integritat i la de la meva càmera. Per allà em veu
el Gos (L’Odi Social i Insershow) que fa de regidor d’escenari i em convida a passar al backstage i
fer les fotos, més còmodament, des de l’escenari. I en això estava quan
un tipus del festi encarregat de vetllar per la seguretat al veure’m
fent les fotos es va imaginar que jo devia ser un element aliè al
festival, un infiltrat de les forces opressores de seguretat, un membre
manipulador dels mitjans de desinformació o un conspirador del sistema
camuflat de fotògraf. Doncs aquest senyor amb la cara de satisfacció
d’haver enxampat a un secreta, m’agafa fortament de la jaqueta i en
convida de molt mala manera a fotre el camp sense dret a donar-li cap explicació. Afortunadament la vella guàrdia
veu l’acció del seu col·lega i en menys de deu segons ja porto penjada al
coll una acreditació.

No està malament: en una nit un skin em parla amb educació de vosté i un altre em confon amb un secreta.