ROCKVIU

Gary Moore, Sant Jordi Club (Barcelona), 21 de maig de 2009

Es diu que al Facebook i a altres xarxes socials, ensenyem el que volem que la gent vegi. Als concerts passa el mateix, hi ha molts grups que saben quina imatge concreta volen donar de si mateixos. Ja va passar la nit anterior amb Beyoncé al Sant Jordi oferint als fotògrafs 90 segons per fotografiar-la des de la taula de so (aquesta vegada no hi vaig anar). No està malament si tenim em compte que fa un parell de temporades van ser només 30 segons!

Gary Moore només en deixava una cançó, la segona del seu concert mentre que durant la primera havíem d’estar literalment amagats en un lateral de l’escenari gairebé a les fosques. A la cançó que haviem de disparar mentre cantava estava amb una il·luminació més aviat baixa… fins que va tocar el moment del solo i, com un autòmata, es va dirigir a un punt concret de l’escenari a fer el punteix. Va alçar el cap, va fer cara de cagarrines i -miraculosament- la llum en aquell moment va ser perfecte. Màgia potàgia i tots cap a caseta contents de tenir una foto bona (tots gairebé la mateixa) del senyor Gary Moore.

El més curiós del cas, com ens va fer notar el mestre Jordi Vidal, és que durant aquella cançó no tocava la Gibson Les Paul clàssica —la marca i model que sempre s’han associat a la seva imatge— si no un altre model totalment diferent, una Gibson Firebird (perdoneu la meva ignoràcia) (gràcies Miquel Sospedra!). Problemes amb l’spònsor?

I la foto amb la cara d’estrenyit? L’he amagada a vull llegir la resta de l’article. (Les altres dues d’aquí dalt m’agradaven més)