ROCKVIU

El Último de la Fila, sala Studio 54 (Barcelona), 14 de juny de 1985

Als anys vuitanta els voltants del Zeleste van ser el lloc de quedada per la nit. Toqués qui toqués em plantava al Rodri el bar que hi havia al costat, els seus combinats eren excel·lents i amb la graduació alcohòlica perfecte per començar la nit. En aquest lloc fonamental vaig començar a conèixer a gent que van ser indispensables en la meva vida i que encara rebo amb abraçades cada cop que coincidim.

segeuix

Entre aquell grup de gent amant dels concerts, de la música i la vida nocturna hi havia la Mila i l’Eva. Les dues vivien al costat de Santa Maria del Mar en un àtic sense ascensor d’aquells que ara s’han rehabilitat per a pijos. La Mila era i és pragmàtica i seriosa però amb el somriure sempre a punt. L’Eva en canvi era una cabra boja de Castelló (bé, d’Alquerias del Niño Perdido)
que va estar prenent el pèl a la seva família durant molts anys dient
que estava estudiant quan mai va trepitjar la facultat i vivint del cuentu. Un dia em van
comentar que aquell cap de setmana no vindrien, que anirien a Centelles
a veure la primera actuació d’un grup que abans es feien dir Los
Burros. Quan van tornar em vaig penedir de no haver-me apuntat a l’excursió de les meravelles que m’explicaven.

Quan setmanes després van anunciar una actuació d’El Último de la
Fila a la sala Studio 54 (la tercera de la seva història), no ho vaig
dubtar en plantar-me al Paral·lel. Vaig sortir amb una impressió que
encara em dura avui en dia. Mai havia vist a un grup tant disposat a
passar-s’ho bé i a fer-s’ho passat be al públic. A partir d’aleshores
els vaig fer el meu grup de capçalera. Bellaterra, Girona, Andorra,
Vitoria, Granollers, Vic, Tarragona, Reus i a les actuacions que feien a
Barcelona, allà hi era jo. Encara guardo un pot ple de plomes de
pollastre d’un concert esbojarrat a la Recta de l’Estadi la Mercè de l’any 85.

Aquesta falera va anar apagant-se amb el temps, però encara recordo
amb emoció aquell primer concert. El contacte amb ells continua igual, segueixo posant fotos
en les caixes que fa Manolo García després de cada gira, i amb en Quimi
Portet el bon rotllo és present en cada concert.