ROCKVIU

Paul Is Dead, Centre Cívic les Basses (Barcelona), 16 de desembre de 2007

Són milers les pàgines que hi ha a la xarxa sobre els rumors de la mort de Paul McCartney als anys seixanta i el seu substitut, William Campdell. Una curiosa llegenda urbana que ha anat creixent amb els anys amb una teranyina de pistes i rumors impressionant. En podeu fer cinc cèntims a la wiki o en aquesta pàgina. sSmpre va bé conèixer-ho per amenitzar una tertúlia i si comenceu amb la frase  "els Beatles van ser un grup sobrevalorat" tindreu la polèmica assegurada.

La recerca al google de Paul is Dead també ens pot portar a aquesta interessant banda de Barcelona. Amb un cantant inclassificable ("soc un tio raret que ha vingut a tocar cançons" va presentar-se aquesta mena de Pavarotti, a la foto és el que surt en segon terme torturant la guitarra) amb una veu increïble i acompanyat d’una banda que creava al seu voltant tot un terrabastall sonor on tant hi podia haver folk, com hardcore, pop o psicodèlia. Caldrà seguir-los la pista.

Crònica

Joguines musicals

música/Els reis són rockers
Xavier Mercadé
Per novè any consecutiu, el centre cívic Les Basses, al districte de Nou Barris, va ser l’escenari del festival Els Reis són Rockers, destinat a recollir joguines per a nens de famílies sense recursos del barri. El requisit per entrar era una joguina nova, que no anés amb piles, que fomentés la cultura de la pau i que no fos sexista. Un cop més, el públic va acudir generós a la crida. El cartell va aplegar alguns dels grups que aquest any han publicat els millors i més celebrats discos i també una mirada al futur amb apostes que segurament tindran, el 2008, la seva gran oportunitat. Dins d’aquest apartat cal destacar l’originalitat de Paul is Dead, un grup barceloní amb un estrany cantant al capdavant que mescla pop, psicodèlia, hardcore i folk i, a sobre, aconsegueix que funcioni. Ben diferents eren Aeropuerto, una altra de les bandes de la ciutat que prefereixen seguir un camí més Lo-Fi emmirallat en grups com Los Planetas. Miqui Puig ha estat un dels protagonistes de l’any gràcies a l’edició, per fi, del seu disc Miope, però també per haver tingut un paper important en el reality show Factor X, una decisió polèmica que es va veure reflectida en la reacció d’un petit grup de gent que el va increpar durant la seva actuació fins al punt que Miqui va haver d’aturar una cançó. Miqui Puig va fer un concert de caire intimista versionant Antònia Font (Darrera una revista) i Lucio Battisti (E penso a te) i preparant-se per un 2008 en què publicarà el seu nou treball, Impar, i reformarà completament la seva banda de directe. Els següent a pujar a l’escenari van ser el grup de Cabrils Madee, que amb L’Antarctica han depurat el seu so i han aconseguit ser més detallistes sense oblidar la intensitat emocional de la seva música. Amb una formació que en alguns moments va arribar a ser vuit músics sobre l’escenari, van sonar contundents i convincents. Love of Lesbian, amb el seu cinquè disc, Cuentos chinos para niños del Japón, han estat aclamats unànimement tant per la crítica com pel públic, un treball que de ben segur els ajudarà a encapçalar alguna de les llistes que ara s’estan redactant a totes les revistes musicals. Com era de suposar, era el grup més esperat; la sala es va omplir i a l’entrada ja no quedava espai per a més joguines. El grup venia tocat: el seu bateria Oriol Bonet havia tingut un accident de moto i s’havia trencat deu costelles, i van haver de buscar un substitut que s’aprengués el repertori en pocs dies. Però, un cop passats els nervis a còpia d’ampolles de vi i un cop encarrilat el concert, el grup va fer el seu camí des del seny fins a la rauxa. Llàstima que per problemes d’horaris van haver d’escurçar el repertori i deixar de banda cançons com ara Dios por Dios es cuatro, possiblement la millor de l’any.

Lloc i dia: centre cívic Les Basses (Barcelona), 15 de desembre.