Llàgrimes negres
Diego El Cigala, sala Liceu (Barcelona), 9 de gener de 2009
KOP, sala Apolo (Barcelona), 9 de gener de 2009
Una de les coses que més m’agrada de la feina que he triat i de poder-la exercir a Barcelona, és la llibertat de poder gaudir d’aquests contrastos. Poder passar de les parets de cartró-pedra del temple de la burgesia, el Liceu, per fer fotos a Diego El Cigala i, quinze minuts després estar a l’atapeida i plena de fum sala Apolo per gaudir del retorn de Juanra al capdavant dels reunificats KOP.
Del sigala no en parlaré gaire, el flamenc no és la meva fort i no vaig poder estar gaire estona dins del Liceu. Amb deu anys aquest senyor ha travessat les Rambles: de la Plaça Reial (va fer els primers bolos al Tarantos) al Gran Teatre del Liceu.
En quan als KOP, la darrera vegada que els vaig veure va ser el deu de setembre de 2001 quan van actuar de teloners de Fermin Muguruza al Razzmatazz, però en aquell concert no hi va ser present en Juanra, que el dia abans havia estat declarat en recerca i captura. Tampoc cal oblidar el concert del 13 d’abril de 2007 a La Mirona (Salt) amb Fernando Lucifersapo al capdavant i presentant Nostrat.
Veient-los ara el que més sorprèn de Juanra a sobre l’escenari, és la claredat d’idees, la contundència i fermesa amb que les exposa. Cinc anys a la garjola només ha servit per reafirmar la seva ideologia política, vital i humana. Una postura que deixa ben clara la necessitat que un grup com KOP segueixi en actiu.
Per la meva proximitat a la gent d’Inadaptats, KOP son un grup que he tingut present desde que van desmuntar Speereth, i quan en Juanra va ser condemnat , aqui vam viure moltes mobilitzacions ( com ara s’estan fent a favor del David “de la Fornal” ), i el dia del seu retorn, despres de 5 anys de captiveri per l’estat espanyol, va ser gairebe un dia de festa grossa. Saber que torna a estar al capdevant de KOP, que no es el mateix de fa 5 anys, sino una mica mes ( si podia ) clar alhora de deixar anar consignes de la seva creencia, fa que les ganes de veure KOP de nou en directe, creixin encara mes.
Gent com ell, com l’Alex d’Inadaptas/Eina, en Fermin Muguruza, entre d’altres, han fet que aquest pais no caigui en la caspa ideologica que trobem a molts llocs, sino que ha sabut pentinar de mil maneres diferents el pensament de la gent que no vol el “poco pan i pesimo circo”, pero per molts canvis de look que haguin fet o sofert, on realment no han canviat es al lloc en creixen els cabells. Al cap sempre han tingut les mateixes idees.
Enhora bona per les fotos, i molta sort a KOP.
Iei, bones mestre!
Aquí hi ha les meves fotografies http://www.flickr.com/photos/datzira/ Ja em diràs que et semblen.
Salut i fotos !