ROCKVIU

Festival Internacional de Benicàssim, 19 de juliol de 2009

Quatre dies de festival són excessius. Però aquest FIB sens dubte passarà a la història per la ventada de divendres, una experiència excepcional que espero no tornar a repetir. El FIB dels rècords, que deia un dels organitzadors, però si aquestes fites són la quantitat de hooligans alcoholitzats per metre quadrat i l’overbooking absolut (impossible ahir moure’s ni un metre durant el concert dels The Killers), no ‘nem pas bé. L’home farà 40 anys que ha arribat a la lluna, pero els anglesos quan van beguts segueixen sent un agobio.

Per cert, estic més que sorprés i satisfet del resultat de la nova càmera (Nikon D300). Això és el bo i millor que va dornar de si la darrera jornada del festival.

PETE DOHERTY
Pete va ser rebut com només ell es mereix al mig d’un galliner format per anglesos remullats en alcohol: amb una pluja de gots de cervesa. A mi m’ha caigut un a sobre amb RedBull, m’ha tocat tornar a l’hotel amb aquesta pudor a sobre. El politoxicòman (viu) més famós del món del rock ha sortir a l’escenari força tocat (mimetisme amb el seu públic) però ha ofert el segon millor concert que li recordo. Al menys ha acabat les cançons i la banda ha sonat amb dignitat. Fuck forever!

TV ON THE RADIO
Un dels concerts més sensacionals d’aquest festi. Una aplanadora forçada per unes màquines del ritme que treien tota la essència al funk amanint-ho tot amb rock combatiu, soul i gotes de jazz.

THE KILLERS
Ells s’ho cuinen i ells s’ho mengen… tan de bó els hi agafi mal de panxa o una salmonelosi.

CALEXICO
Curiós sentir el “Desaparecido” de Manu Chao al mig d’un ambient tant singular com el del FIB i com tots els fibers el ballaven.

GIANT SAND
Si el rock fronterer de Calexico mirava més cap Mèxic, el de Giant Sand dirigia els seus ulls al desert despertants tempestes emotives. Llàstima que no es formulés també la reunió amb Joey Burns i John Convertino… estaven a tants pocs metres de distància…

PSYCHEDELIC FURS
Un entranyable i entendridors anacronisme dins del FIB. A mi se’m va posar la gallina als primers acords de “Heaven”. Es clar, feia vint anys que no els veia sobre d’un escenari…

LYKKE LI
Diuen que és la nova diva indie i alguna rao han de tenir quan va posar la carpa del Fibclub com una olla a pressió

DAVID KITT

CATPEOPLE

WHITE LIES
Uns altres hereus de les ensenyances de Joy Division. Apunten maneres però encara els falta molta mili per davant.

En el capítol de gilipolles, guiris i imbècils era difícil superar el nivell de les nits anteriors. Tres dies de borratxera immensa passa la seva factura i durant la nit de diumenge no van ser tants els que es van acostar el FIB a donar la nota. Tot i amb això en vaig trobar un bon grapat. Aquest és el que s’endú el premi del dia al gamarús més integral… tothom li deia de tot, a aquestes alçades ja tot dèu estava fins els collons dels putus guiris donant la nota.

Més gilipolles a VULL LLEGIR LA RESTA DE L’ARTICLE

(NOTA: els lavabos estaven a només tres metres i ¡no hi havia cues en aquell moment!)

Una flor entre les escombraries