ROCKVIU

Festival Internacional de Benicàssim, 16 de juliol de 2009

Sol, platja i un cartell amb figures de renom. De nou la fórmula que ha fet cèlebre el Festival Internacional de Benicàssim ha tornat a funcionar amb un èxit rotund: totes les entrades i abonaments venuts des de molt abans que dijous obrissin les portes. Si en les altres edicions el percentatge d’espectadors estrangers era d’un 40%, en aquesta edició se li ha donat la volta i el públic forani ja és una majoria absoluta.

El canvi de mans en l’organització a l’empresari britànic Vince Power ja es comença a notar en aquesta edició. La zona de premsa ja no és el que era, ja no hi ha rodes de premsa (també, ben pensat, de què servia fer absurdes rodes de premsa si ningú, en una sala plena de gom a gom, preguntava res?), l’aigua s’acaba ràpidament, la informació comença a ser escasa i et cobren fins i tot per tenir el programa de mà amb els horaris de les actuacions (no, busquis el pdf a la seva web ja que no hi és). I per si fos poc ha desaparegut també el Fiber, el diari que treien abnegadament des de feia anys. Diuen que és per una reducció pressupostària, un fet absurd si el festival obre les portes amb tot el paper venut des de fa setmanes.

OASIS
En Liam Gallagher amenaçant amb tallar-li el coll al seu tècnic de so. Serà per això que Liam va abandonar el concert a mig “Wonderwall” i que el so va desaparèxir a l’inici de “Champagne Supernova”?

GLASVEGAS
Quin directe més desaprofitat. Tenen grans cançons, tenen fusta i
actitut per enforntar-se a les masses… pero, siusplau, que algú li
digui a la bateria que com a mínim s’ha de saber portar el ritme! Tot i
això el millor concert de dijous.

LOS CORONAS
Surf castís i cañí. Flipant veure els guiris intentar ballar un pasdoble surfero.

LA BIEN QUERIDA
Segueixo pensant que són una versió renovada de Sergio & Estíbaliz

NAIVE NEW BEATERS
Sembla mentira però encara hi ha grups empenyats en fer triomfar l’electroclash

THE VIEW
Res a dir sobre una banda sense cap discurs

MISTERY JETS
Podria posar el mateix comentari que a The View. Per què totes les noves bandes britàniques sonen tan perillosament semblants?

I les fotos de guiris borratxes i hooligans alcoholitzats a vull llegir la resta de l’article

Ahir pensava haver triomfat quan només arribar aconsegueixo colar-me en
la sempre envejada zona Vip i tenir la possibilitat de poder posar els peus en remull a dins la
piscina. Però després ho vaig poder repetir diverses vegades
més… si és tan fàcil ja no te tant de mèrit. Per cert, dins la zona
Vip hi ha també una altre zona Vip encara més exclusiva. A aquesta
només hi vaig poder accedir una vegada.

En acabat el concert d’Oasis el terra era una catifa de sabates, xancles, bambes, sandàlies i espadenyes desparellades. Si ahir ja anàven torradíssims, dissabte ja serà la hòstia.

Set list d’Oasis cortesia de Muzikalia que s’estan currant un bloc d’autèntic luxe i sana enveja sobre el festival.