Enderrockada 2008: Posant-se guapos
Gossos, Premis Enderrock 2008, sala Bikini (Barcelona), 19 de febrer de 2008
I molts es pregunten: què passa als camerinos?
Recordeu el camarot dels germans Marx? doncs hi havia moments en que
els camerinos de Bikini eren pijor que allò. Músics entrant amb els
instruments, gent que havia de lliurar premis i d’altres que els havien
de rebre, fotògrafs, redactors i mitja revista (l’altre mitja contolant la porta, controlant el so i el vídeo, controlantque tothom arribés als camerinos) intentant posant
ordre i pegant crits: "on són els Lexus?", "que en Miquel Gil vingui
immediatament", "els lesbianos que passin a fer-se la foto", "amageu les criatures que arriben els Sidonie!", "Cesk,
deixa la cervesa que has de recollir el premi", "ja no queden
cerveses?", "on collons és la ratafia!!!".
Fins hi tot hi havia gent que no
teníem ni punyetera idea de qui eren i què hi feien allà, però aquest és un misteri que dura anys rera any.
En un altre moment us comentaré que passa en el Dry Martini (el privat de Bikini) o potser en Roger us explica detalladament els explossius afters al Calexico de Gràcia, que jo al dia següent he de matinar per portar als nens al cole amb un mínim de condicions físiques i psíquiques.
Una gran nit la d’ahir, sí senyor.
He llegit el teu comentari al blog de la Bel Zaballa i, com que passava per aquí, volia comentar-te que aquest disc que presentem des de fa 8 mesos ("El camí cap a nosaltres") és el nostre segon treball discogràfic, no el primer 🙂
Una abraçada!
Per cert, això de la Ratafia va ser un sacrilegi, eh? hehe
El proper any et ben juro que brindarem amb ratafia!
Una abraçada, mestre.
Cesk
la meva modesta crònica fotogràfica ja esta en línia…
El que hagués pagat per veure ll’enrenou que teniu els que éreu darrera de l’escenari!! Els que hi erem devant… simplemnt anavem gaudint del que anava sortint, però…. el que hagués donat per verue desde un foradet a aquests músics empolainant-se… jajjaja I bueno buscant la cervesa també perquè no dir-ho! Que segur que no va ser al preu que la vam pagar els de la barra….
Apa et deixo que surto de currar i vaig al llit que ja toca! I crec que per avui ja t’he cotillejat prou!
Mireia
Mireia