ROCKVIU

??

Love of Lesbian, sala Apolo (Barcelona), 9 de maig de 2009

(Si, ja era hora de treure fotos de Santi Balmes sense disfressar).

Al final els únics que vam tenir alguna cosa a celebrar aquest cap de setmana vam ser els fans de Love of Lesbian.

Un dels concerts on més privilegiat m’he sentit. De ben segur que jo —i un parell de companys fotògrafs— vam ser els que vam poder gaudir de més metres quadrats per persona durant tot el concert. Sense apretades però amb la mateixa calor que la resta de mortals que omplien l’Apolo.

La crònica
Crònica publicada a El Punt el dia 11 de maig de 2009

música

Celebrar el triomf

11/05/09 02:00

–

love of lesbian / xavier mercadé

Fa dos mesos, quan
Love of Lesbian actuaven dins del Let’s Festival a l’Hospitalet de
Llobregat, ja es veia que alguna de grossa passaria amb ells i amb el
seu disc 1999 (o cómo generar incendios de nieve con una lupa enfocando a la luna),
el sisè de la seva discografia i el tercer cantat en castellà. En
aquella ocasió, el grup de Sant Vicenç dels Horts només tenia tres
cançons noves penjades al seu Myspace, però que van ser cantades amb
l’ànima per un públic entusiasmat fins a la medul·la. Ara, amb el disc
al carrer i amb les entrades esgotades des de feia tres setmanes, Love
of Lesbian han passat a ser un dels triomfadors d’aquesta temporada amb
un disc sobre amors que fereixen. Tal com va reconèixer el cantant
Santi Balmes: «Hem passat de cantar per a la gent a cantar amb la
gent.» Només així s’entenia la bogeria que desfermaven títols com ara La mirada de la gente que conspira i Segundo asalto,
cançons del nou disc. I tot amb una Sala Apolo intransitable on no
cabia ni una ànima més, amb un públic regalimant suor i predisposat a
l’eufòria. Una complicitat guanyada a pols facturant discos per sobre
la mitjana i concerts més que satisfactoris: «Abans havíem de trucar a
tothom per que vingués al concert i avui no m’ha deixat de sonar el
mòbil per demanar-me entrades», va confessar el cantant i guitarrista.

Un
públic que no va donar importància a l’afonia de Santi Balmes o en
l’allau guitarrera (reforçada amb la presència del seu productor Ricky
Falkner i una puntual secció de vents) que va amagar la subtilesa dels
arranjaments de què es gaudeix en el disc. La munió de gent es va
deixar endur pels universos infinits de les cançons, emocionant-se amb La niña imantada, embogint amb Música de ascensores, alçant la veu a Allí donde solíamos gritar, xiulant Incendios de nieve i aplaudint la col·laboració de Carlos Cros a Miau.
Les referències a les fites del Barça que estan sent tan habituals en
els últims concerts a Barcelona, no podien faltar tampoc en l’imaginari
de Love of Lesbian, que van dedicar Me amo a Andrés Iniesta i van fer pujar la temperatura a Houston, tenemos un poema
quan van anunciar la victòria del València contra el Madrid. Potser en
el disc han rebaixat el nivell de rauxa per posar-hi més seny, però en
directe continuen apostant per acabar els concerts de manera demolidora
i espontània, amb la banda vestida d’astronauta i fusionant-se entre el
públic després d’haver suat la cansalada de valent i demostrar que en
directe tene una seguretat total en les seves possibilitats i també
en les seves limitacions.

La propera cita de Love Of Lesbian a Barcelona però no serà tant multitudinària ja que es celebrarà en un terrat de Ciutat Vella el proper dia 20 de maig per a uns pocs afortunats lectors de la revista Enderrock que aquest mes els treuen en portada.

Lloc i dia: Sala Apolo (Barcelona). 9 de maig