ROCKVIU

Richard Hawley, sala Bikini (Barcelona), 16 de febrer de 2010

Entrava al frontal de l’escenari per la vida dels camerinos, un camí ràpid que no sempre ens permeten fer a la sala Bikini, quan girant el cap vaig veure la imatge de la nit: Richard Hawley estava, minuts abans de sortir a l’escenari, amb el tors nu, el cabell ja engominat i enclenxinat i ¡planxant-se la camisa! El crooner autor de veritables simfonies sobres cors trencats en estat de descomposició, en un dels seus moments més humans. Llàstima que en aquelles condicions no vaig poder treure la càmera per immortalitzar-ho.

A més de voler creure que em dedicava  els versos de  “It was your birthday, yesterday…” amb que començá “For Your lover, Give Some Time” (jajaja), Richard Hawley va demostrar ser cada cop un millor guitarrista (“Open Up Your Door” va ser simplement grandiosa) però amb un repertori massa tranquil per un incòmode overbooking.

Acompanyat per una banda on cada peça tenia el seu paper vital per construir el mur de so melangiós, per desgràcia un tècnic de llum potiner va estar tota la nit obstinat en amaga-lo dins d’una intransitable penombra que fotia no només als fotògrafs —que sempre ens queixem de tot— sino  al públic que  havia pagar per escoltar-lo i també per veure’l.

La vetllada d’ahir finalment es va convertir en un mantra de serena bellesa per gaudir amb el colze del veí encaixat a les costelles mentre que a l’escenari només es podia veure la llum reflectida a la seva col·lecció de guitarres, a sobre el senyor Hawley no va incloure al repertori la que segurament sigui la seva peça més optimista, “Tonight the Streets are Ours”. Així que com a desgreuge us deixo el vídeo: