ROCKVIU

Justin Bieber, Palau Sant Jordi (Barcelona), 6 d’abril de 2011

Tot un producte de màrqueting ben organitzar, embolcallat i venut. Fum embolicat amb un bonic paper de regal ple de cors i coloraines i amb la veu modulada en tot moment amb la màgia de l’auto-tune. Justin Bieber és possiblement pornografia pura (fereix el sentiments de l’espectador, per bé o per mal) i la perversió total i absoluta del concepte de cultura del rock and roll. I aconseguir-ho amb només 17 anyets te el seu mèrit.

Llàstima que el show fos de segona divisió (Lady Gaga va posar el llistó molt alt) encara que el moment en que va fer el “Walk this way” d’Aerosmith va ser  per demanar la deportació immediata del canadenc a Líbia. Moment de vergonya aliena només superat pel ball de la “Macarena”. Definitivament els guiris ja tenen un nou referent de la cultura espanyola: toros, paella, flamenc i Los Del Rio.

I si ho faig amb els heavys que van estar al concert d’Slayer i Megadeth, evidentment també ho mostro amb les fans de Justin Bieber: un viatge a les profunditats de les primeres fileres.

Unes nenes que —tot s’ha de reconèixer— cada cop són més educades, agafen tanda a la porta i  ja no peguen, escupen i insulten als fotògrafs que se’ls hi posen al davant (com passava en els primers concerts en solitari de Robbie Williams o amb els Backstreet Boys) ni s’estiren dels cabells per conquerir un centímetre més d’espai prop del seu ídol.

Tweet