Trobada blocaire al Congrés de CDC
Ara que tinc una estona escrit una mica sobre la trobada de blocaires que hem fet al Congrés de CDC. D’entrada cal destacar que era el primer acte del Congrés i el primer cop que en convidavem a la trobada i a participar del mateix. També m’ha agradat molt el nivell del debat, i el bon clima catosfèric que hi hagut. I per últim m’ha encantat compartir l’estona amb blocaires amics com Saül Gordillo, Marc Vidal, Xavier Paytibi, Rubén Novoa, Marc Pallarès, Carles Campuzano o en Carles Puigdemont i altres que segur que em deixo.
Pel que fa a la taula que ha tingut lloc a l’espai 2.0 del Congrés i que moderava en David Madí, ha estat molt profitosa i amb contrastos en la manera de veure l’impacte que tindrà el 2.0 al món de la política. Llàstima del xivarri que pujava de la cafeteria.
Us afegeixo un breu resum de la taula:
El blocaire Saül Gordillo [Bloc]
ha començat fent una repassada als defectes i virtuts dels blocs
polítics: massa sectarisme, que són previsibles i s’abandonen. Gordillo
també ha parlat de les virtuts del polític que té un bloc: la
transparència, l’exigència i compromís. Per Gordillo els blogs són el
pal de paller de les eines 2.0
L’exconsellera i blocaira, Carme-Laura Gil [Bloc].
Es presenta com una becària en haches nou món en que està aprenent. I
encenta un debat sobre la diferència entre els blocs dels polítics i
els blocs polítics. També diu que ella fa opinió política i recreació
literària amb una intenció de fer pedagògia. Però per Carme-Laura els
blocs són una eina individualista on a vegades es pot fer difícil
distingir la informació veraç de l’infundi.
A cotinuació l’impulsor de les Jornades de la Catosfera, Marc Vidal [Bloc]
polemitza dient que no està d’acord amb gairebé res del que ha dit la
Carme-Laura. Diu que el que es fa a la xarxa és real i esposa aquesta presentació
on fa un elogi del que comenta a ser el ciutadà 2.0. Marc Vidal diu que
cal un compromís per part dels partits per aceptar les regles del joc
del 2.0.Per ell aceptar aquestes regles passen per acceptar el
cibermilitant com entitat real, promoure la representació electrònica i
aportar iniciatives legislatives socials. Per Vidal la democràcia
s’està mutant i anem cap a una democràcia deliberativa.
Finalment, intervé el blocaire i diputat Carles Puigdemont [Bloc]
que diu que aquesta revolució tecnològica és impossible aturar i que
els canvis afecten a la forma de fer les coses i també al fons. Per
Puigdemont la política que es fa avui encara és molt semblant a la que
es feia abans, però ara els canvis l’afectaran de veritat. I els
partits que no facin anar les TIC patiran i s’empetitiran. Finalment
Puigdemont diu el 2.0 fa possible “el plebiscit permanent”.
El proper cop no convidaria la Carme-Laura per a una xerrada 2.0, tenim gent com el Campu o en Xucli que ho haurien fet molt millor. Sort que el Marc Vidal l’ha posat al seu lloc…
En dono fe
Jo també hi era i en dono fé come en Toni Ibañez.
Al costat esquerre un blogger veterà, a la dreta una dona que pràcticament s’estrenava en el món cibernètic.
Ambient càlid amb idees atractives.
Potser és hora d’incorporar massivament el gruix de les gents de CDC al 2.o
Jo també hi vaig veure molt bon ambient. També he fet la meva crònica, però en un tó més personal. L’enhorabona per la part que et toca!.
Hi vaig ser i llàstima que al final el torn de preguntes quedés tant curt.
Per qui vulgui, el meu bloc és el següent: albert-bir.blogspot.com