Sempre ens quedarà París
Aquests dies no he actualitzat el Bloc perquè hem estat a París. De París m’ha impressionat la grandeur que traspuen les seves grans avingudes i places. Els Champs Elisées, la Place de la Concorde amb el seu obelisc egípci que explica les gestes de Ramsés II i que Egipte va regalar a Napoleó. Els carrers luxosos de Saint Honoré i Matignon…
París es sobretot una ciutat magestuosa que pretén ser alguna cosa més que la capital d’un estat, però alhora disposa de racons increïbles com la place des vosges en ple call jueu, o alguns dels carrerors de Montmatre, o del Quartier Latin.
També impressiona la xarxa de trasport públic, sobretot metro i RER (les rodalies) allò si que és prioritzar el transport públic. Pots anar en metro o tren a qualsevol racó i en el temps que et diuen. Això compartat amv el que està passant aquí amb la RENFE.
I finalment, que seria París sense la Catredral de Nôtre Dame en plena Île de la cité, la Sainte Chapelle, la Tour Eiffel que es va fer provisonalment per l’exposició universal i van decidir mantenir-la perquè anava bé per les antenes de ràdio… o el Louvre. Calen setmanes per visitar i contemplar tot el que hi pots trobar en aquest Museu, però els dimecres a la tarda fan una visita nocturna ràpida en que pots veure el més important del Museu: la Gioconda, la Venus de Nilo, la Victòria de Samotracia o el pavelló d’art egipci.
També hi ha el Museu de la Gare d’Orsay, on hi ha tots els impresionistes, els meus preferits, Claude Monet, Paul Cézanne, Auguste Renoir, Edouard Manet o Van Gogh.
Una de les habilitats que sempre m’ha deixat al·lucinat dels francesos és com exploten turísticament qualsevol racó. Un exemple, a París ara ja fan visites guiades pels indrets que suten al llibre del Codi Da Vinci. Jo vaig trobar l’encreuament de les dues piràmides que està en un vestíbul del Museu i que és on acaba el llibre.