L’herència del Tripartit
Fa dies que sento amb un cert punt d’indignació els comentaris dels
grups de l’oposició sobre les famoses retallades. Dic amb un punt
d’indignació perquè al final volen fer veure que aquesta situació amb
que ens hem trobat s’hagi fet del no res i no tingui un responsable. Com
si els que ara entren al govern el que els vingués més de gust és
començar a collar i fer ajustaments, a repartir no enlloc de si. Si la
Generalitat fos una empresa, els nous gestors haurien demandat els
antics per haver gastat més del que tenien.
Una altra crítica que es fa és sobre el manteniment de l’estat del
benestar, quan justament els ajustos el que pretenen és salvar uns
serveis públics que per primer cop a la història el tripartit ha posat
en risc. Perquè quan es gasta més del que es té i es va amb
pressupostos deficitaris amb ofec econòmic el que se’n ressenteixen
justament són els serveis.
Ara és fa crítica de les retallades aquells que per interessos
electorals no van fer cap previsió de la crisi i no van n’han sabut
reaccionar.
Ara es fan crítica aquells que ens van dir que teníem “un finançament
estratosfèric” quan a acabat esdevenint un estrall a les bases fiscals
d’una endèmicament mal finançada Generalitat.
Ara ens fan crítica aquells que l’any 2009 haguéssin hagut d’iniciar un
sever pla d’ajustament però que no ho van fer perquè venien eleccions i
van avantposar els interessos de partit per sobre dels de país.
Ens toca rebre una herència del tripartit en forma de deutes i factures
pendents mentre entomem els comentaris de desmemoriats i irresponsables
que han provocat aquesta situació i ara fan veure que plou. I ploure.
Plou i molt, però per culpa seva.