Jaume Cabré a Sant Feliu
Ahir va ser a Sant Feliu a la Biblioteca l’escriptor Jaume Cabré per parlar de les seves novel·les. Per amistat amb el seu fill, el Martí [Bloc], he tingut la sort de llegir-les quasi totes: Senyoria, L’Ombra de l’eunuc, Pluja Seca, Viatge d’Hivern, Les veus del Pamàno. Tot i haver-les llegit totes ahir amb l’exposició del Jaume em van tornar agafar ganes de fer alguna relectura aquest estiu. Cabré no és un escriptor corrent, és un escriptor d’aquells que juga amb el lector i amb els personatges i confereix a les seves obres una profunditat brutal. No és text pla, tot el que escriu té un perquè i està relacionat.
I una relació amb rerefons cultural molt important que relliga música, història, i la immersió en un entorn. Potser per això Cabré triga en fer un llibre 6 o 7 anys, potser per això els seus llibres són un plat excel·lentment cuinat a foc lent. Un exemple, després de llegir Les veus del Pamàno us recomano que visiteu la Vall d’Asua (Llessuí, Altron…), jo ho vaig fer just després de llegir-lo. I trobareu que ja heu estat en aquell lloc llegint el llibre, el llibre és com si la història fos real i l’haguessis viscut allà perquè hi ha un posit un rerefons cultural, històric, documental… Són llibres per assaborir com un bon vi. Ahir això es va poder veure i viure amb les seves explicacions que van fer volar les dues hores.
Només hi va haver una nota fosca en l’acte d’ahir, lamentable la imatge del nou alcalde arribant vint minuts tard amb l’escriptor esperant-lo i el públic també. A sobre no sabia ni quin aspecte tenia, i això que és una de les millors plumes de la literatura catalana contemporànea, i va acabar llegint una presentació tipus. Espero que agafi ofici, pel bé del poble.