ENVERS L’ILLA

Paul Celan

ENVERS L’ILLA

Envers l’illa, al costat dels morts,
relligats a la barca des del bosc,
els cels com gralles voltejant els braços,
les ànimes anellades per Saturn:

així remen els lliures i els estranys,
els mestres del gel i els de la pedra:
voltats pel so de boies que s’enfonsen,
pel grinyolar d’una mar blau tauró.

Remen, remen, remen-:
Vosaltres morts, nedadors, avanceu!
Cercleu això també amb la nansa!
I evaporeu a l’alba el nostre mar!

    (Trad. Karen Müller i Andreu Vidal)