MÚSICA

ANNA AGUILAR-AMAT
Música

Cal entendre que si els mots són tan poc és

perquè també són massa.

Si dic que el teu tors i l’estèrnum pilós em són

un arpa (rínxols de cordes que he trencat de tant

tocar-les), que el teu moll de la cama és com

un saxofon i vull seguir, arribo a allò grotesc del

timbaler i la flauta del membre.

¡Quina pobresa de l’idioma!

Perquè, de fet, el que no s’enuncia és una melodia

que els nostres cossos fan, un al costat de l’altre:

Schubert, les espatlles, l’esquena; Haydn si em toques

els peus, Bach si ens mirem, cel i pou, la fi dels ulls.

Però és aquesta, la dels mots, la gran pobresa

que salvem com nostra. Llavors fem acudits,

jocs de paraules: per Schubert, xumar, per Bach

‘turn down your back’(1) per Herr Mozart, mossec, per

Haydn, ‘hide’. ‘I’ll seek’ (2).

Si els mots no fossin tants, ni en tantes llengües

¿com podríem callar tot el que no es pot dir?

¿com podria sentir la música dels dits?

  Anna Aguilar-Amat Música i escorbut (Edicions 62, 2002)

(1) Gira’t d’esquena
(2) Hide and seek, fet i amagar 

Quant a ricard99

OBRA POÈTICA-Última ronda (Barcelona: Edicions de La Magrana, 1999)-La gran baixada (Vic: Emboscall Editorial, 2004)-Les ciutats ocasionals (Barcelona: Témenos Edicions, 2009) -Radar (Barcelona: Témenos Edicions, 2012), (amb David Caño i Carles Mercader) De Penitents a Desemparats (Santa Coloma de Gramenet: Tanit , 2014) i Nuclear (Granollers: Edicions Terrícola, 2015). Darrerament ha publicat Cel estàtic d'elevadors (Maçanet: Gregal, 2016) i Esdeveniment (València: 3i4, 2017).
Aquesta entrada ha esta publicada en Diaris. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*