SAMFAINA VALLESANA
Bloc d'en Sebastià Ribes i Garolera
Octubre: Un ple esquifit (i IV)
Durant tota la sessió, com ja és habitual, els imputats pel cas Mercuri, Manuel Bustos, Francisco Bustos i Joan Manau, s’han mantingut capbaix atents a les pantalles dels seus aparells electrònics totalment absents dels debats. La seva condició de regidors sense cartera només els exigeix “assistència” per rebre la nòmina al final de mes. Però quan l’alcalde ha passat la paraula a la Montserrat Capdevila per presentar la seva renúncia com a regidora, immediatament, com si des de la fila del darrere s’haguessin estirat els fils d’unes marionetes, s’aixequen a l’uníson els caps dels tres imputats i fixen la mirada sobre la ponent.
La renúncia de la Capdevila no és cap novetat. Ja la va anunciar amb un comunicat el contingut del qual denotava el seu apagat perfil polític. Incapaç d’argumentar políticament o des de la vessant humana una necessitat sobrevinguda de deixar el càrrec de regidora, es va embrancar amb el tòpic familiar i la situació tòxica creada per l’oposició arran de la injustícia feta amb els seus companys imputats. Arguments que es contradiuen en saltar del vaixell ara, després de set anys de diputada i a set mesos d’haver canviat l’alcaldia, quan la polèmica del cas Mercuri s’ha apagat i el seu alcalde brega per recuperar el timó del govern.
De fet, la dimissionària va arrencar políticament amb el Sr.Bustos i encara li dura l’embruix. Després de catorze anys no és capaç de volar sola, d’aprendre del què ha passat, d’entendre que els seus companys van cometre errors de gestió punibles i que l’oposició ha fet el seu paper sense extralimitar-se, perquè ni tan sols va fer una moció de censura.
La seva intervenció de comiat respon a la mateixa influència, a l’estil del seu mentor. Com qui no necessita padrins, durant quinze minuts, ella mateixa amb un to suau per sobre del bé i del mal, “satisfeta per la feina feta” ens ha llegit l’estol de coses que de la seva mà s’han fet a l’Ajuntament des del seu “interès pel servei públic”. La moralitat del discurs ha assolit el zenit al demanar al consistori, però de cara a l’oposició, deixar de banda “estratègies de desgast pel desgast” per facilitar a Sabadell la sortida de la crisi. Està implícit en la seva exposició un pensament: ni ella, ni ells no tenen res a veure amb el que està passant. Pel que sembla ni la seva estada al Parlament li ha amplificat la mirada.
Des de les últimes eleccions són tres els càrrecs electes que han deixat l’escó. Totes les retirades, però, han estat dins de la normalitat, si més no, dins de la lògica. La Maria Ramoneda del PSC ho justificà perquè ja tenia una edat, encara que s’adonà d’això un any després de les eleccions municipals. La Lourdes Ciuró de CiU renuncià perquè va ser escollida diputada a Corts, tot i així segueix la política local, sovint se la veu entre el públic present als plens. El Ricard Estrada del PSC, afectat pel cas Mercuri, al renunciar s’ha estalviat l’actual cara de pedra picada dels seus companys implicats.
Avui, la Montserrat Capdevila ha tingut agraïments pel Sr.Bustos, els tècnics que l’han acompanyada aquests anys, i per aquells que li han volgut fet mal “perquè l’han feta més forta…” Però cap elogi o desig per l’alcalde Juan Carlos Sánchez el qual es queda comandant la nau amb la situació difícil que ella mateixa ha descrit. Al finalitzar, per qui ho dubti, ens ha assegurat que continuarà treballant per Sabadell “amb l’empenta que sempre l’ha caracteritzat”.
No. Pel moment de la renúncia i els raonaments emprats, aquest no és un comiat “normal” o “lògic”. Hi ha més explicacions entre bambolines, però cal la lliscada del temps per treure’n l’entrellat.
Amb unes paraules de cortesia vers el pas de la Montserrat Capdevila pel govern municipal, l’alcalde ha finalitzat el ple. Una sessió de tardor resolta en tres hores escasses.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Mentre no ens expliquin la veritat, els comentaris relatius a aquesta poc explicable, encara que celebrada, dimissió seguiran creixent.
Per cert, a casa encara ho celebrem, que una incompetent plegui de l’Ajuntament, per quan la resta?