És ben sorprenent la quantitat d’actes de diferent naturalesa que es fan a les comarques lleidatanes. Quan no es presenta un llibre es fa un aplec, quan no es reestrena una òpera infantil s’inaugura una exposició; una trobada de centenars de cantaires és seguida d’un altra de milers d’escoltes. De tant en tant, em trobo
Si hom només mira les xifres macroeconòmiques, com ara el creixement del PIB, la crisi econòmica que començava en el 2007-2008 ja ha passat. Excepte Veneçuela, la resta del principals països del món creixen. Les previsions de creixement del PIB, respecte l’any anterior, pel 2017, són que la Índia creixerà un 7,2%, Xina, un 6,5%,
Podemos ha anunciat la presentació d una moció de censura contra el Govern Rajoy. La concatenació d’escàndols al voltant del Partit Popular a Madrid l’ha propiciada. Podemos ha actuat amb oportunitat no exempta d’oportunisme. Els escàndols de corrupció, encara presumpta perquè la justícia no s’ha pronunciat, han creat, altre cop, un estat d’ànim favorable a
Llegeixo les declaracions de Rajoy a Uruguai: “És ara, amb els governs del PP, quan s’està actuant i s’està condemnant, i quan els jutges prenen decisions…”. Trobo molt greu el que diu. Amb altres governs del PP, Rajoy porta uns quants anys a la Moncloa, els jutges no actuaven? No condemnaven? No prenien decisions? Ja
Rajoy calla. De l’assumpte del Canal d’Isabel II no en diu ni mitja paraula. Cal creure que espera a saber la magnitud i abast dels danys. Tampoc no vol fer d’amplificador d’un assumpte que el debilita. La sensació d’impunitat en els anys passats, en què semblaven que els gossos es lligaven amb llonganisses, va facilitar
Els partits no es perden (ni es guanyen) fins que xiula el “refri”. Aquest molt “refri” el vaig escoltar de ben petit al cap d’esports del Lleida, al “xoperal”. Pel context, vaig entendre que el “refri” era el senyor amb calça curta que no duia els colors de cap equip. La frase era d’un amic
Dia magnífic. Al carrer falta gent. Les parades de roses ja esperen enamorats, que poc o molt som tots, si ens batega encara el cor. Els llibreters esperen clients que ajudin a buidar la rebotiga i els aparadors. A cal Pagès, editor lleidatà entre molts altres d’aquestes terres que en saben, de fer llibres, ja
Ahir al Pati del Tarongers el Govern, consellers, delegats del Govern, secretaris generals i sectorials, directors generals, és a dir, Govern i alts càrrecs, van signar formalment el compromís per convocar i celebrar el Referèndum. La paraula ja no és procés, és referèndum, és autodeterminació. I és determinació. Amb la signatura d’ahir, el Govern expressa
Altre cop l’allargada ombra de la corrupció plana sobre el Partit Popular. Un nou cas, amb nom de reina, a les portes de la declaració de Mariano Rajoy davant dels tribunals com a testimoni en el que s’arrossega de fa anys i panys. Encara que no sembli que els successius cassos de corrupció en què
El gairebé sempre brillant Iceta (no ho dic amb ironia) n’ha pensada una de bona: que una comissió d’experts arregli el que a Madrid es coneix com el problema català. Es tractaria de tornar al consens del 1978. Buscar una forma d’organització territorial de l’Estat que convingui a tothom o, millor, no desagradi massa a
Recep Tayyip Erdogan fa dies que segueix una deriva preocupant, des del punt de vista de la democràcia entesa a la manera com l’entenen els estats de llarga tradició democràtica. Es pot dir que no es pot governar de la mateixa manera un Estat com Turquia que un Estat com el Regne Unit, per assenyalar-ne
Els titulars de grans diaris espanyols es fan ressò de la que entenen pèrdua d’impuls del referèndum català i del procés en general. Les enquestes que recullen així semblen apuntar-ho. Precisament, aquest pot ser l’objectiu buscat, cosa que no puc afirmar amb rotunditat perquè suposaria fer un judici de valor amb poc fonament. Naturalment, si
Ja hi tornem a ser. Soroll al voltant del procés quan més convindria el silenci i el treball constant, somort i efectiu. Quan els partits dediquen energies en pensar més en ells mateixos que en el país, en posicionar-se pel que ha de venir, o no, i en veure com fan la punyeta a altres
No s’esverin, encara. Faig referència a un titular del diari “La Mañana” de Lleida de tal dia com ahir de l’any 1981. Després d’un Consell de ministres, el portaveu del govern espanyol declarava, i era portada del diari, que “No existe ninguna campaña del Gobierno contra Cataluña”. Quan el portaveu governamental (desconec qui era, però
Les propostes polítiques han de ser entenedores, més si es refereixen a aspectes essencials de l’organització de la cosa pública. La pregunta amb dues fases del 9N era clara. Es demanava si es volia que Catalunya esdevingués un Estat i si aquest havia de ser independent. La pregunta era intel·ligible i la doble resposta fàcil