A Catalunya, s’han acabat, de moment i per dies, els partits, o coalicions permanents de partits, que aplegaven un gran nombre de votants per a configurar majories sòlides en el Parlament sense necessitat de sumar altres partits. En el passat, només CiU va poder gaudir d’un aital suport popular per configurar majories de govern unicolor,
Una persona amb molts anys de feina, de bona feina, a diferents administracions al més alt nivell, es queixava, en una conversa informal, que l’espectacle polític ha passat pel davant de la política seriosa. La política declarativa, més o menys enginyosa, i la de la foto, es tracta de sortir al diari i que qui
L’estratègia del govern d’Espanya i l’Estat és evident i té una missió: que els catalans que volen guanyar poder polític aconseguint que Catalunya esdevingui un Estat es preguntin si ho aconseguiran i, segons com, se’n cansin. Disparen trets a tot allò que es mou. Els membres del Govern català van acumulant advertiments d’accions penals que
Un atemptat al metro de Sant Petersburg ha deixat 11 morts. Víctimes innocents del que sembla un acte de terrorisme. Hom sempre se sent concernit per la violència gratuïta. Pot passar en qualsevol lloc del món o gairebé. N’hi ha de prou remots i depauperats que l’acció terrorista és força improbable per la seva manca
Impressiona la quantitat de gent que un dia qualsevol de l’any, també els festius, es dediquen a treballar com a voluntaris, sense cap retribució, per causes honorables, des d’organitzar una cursa a una trobada de corals, passant per una fira en un poble petit, una donació de sang o una caminada en favor d’una causa
A Veneçuela, el Tribunal Suprem ha assumit les funcions del legislatiu. L’Assemblea Nacional s’ha quedat sense competències, denuncia l’oposició. La vella divisió de poders entre el Legislatiu, l’Executiu i el Judicial ha resultat ésser un bon invent. La temptació de l’Executiu de controlar-ho tot i decidir què han de fer els altres dos poders és
Dues cares de la mateixa moneda: 1 N’hi ha hagut prou amb l’anunci. Immediatament han sorgit veus que han tronat contra les inversions planificades per a les malmeses i insuficients infraestructures catalanes. Correm-hi tots. Que ningú no s’esveri: n’hi haurà per a tothom, explica Mariano Rajoy Brey. Ara el pastís és més gran i ningú
El Washington Post acaba de publicar un article d’anàlisi sobre els moviments independentistes a Europa. El periodista Rick Noack el signa sota el títol “Independence movements are a sign of European strength, not discord”. Pel seu interès, aprofitant que el president Puigdemont està de viatge pels Estats Units i és entrevistat pel diari, reprodueixo parcialment
Don Mariano Rajoy explicarà avui que cobrirà Catalunya de bitllets. No serà la primera vegada que ho farà un president del Govern espanyol. Amb els diners que els catalans envien a Madrid i no tornen (dèficit fiscal) prometrà que en la legislatura (quatre anys) ens cauran un parell de milers de milions d’euros. Posa’n tres
Susana D té ganes de liderar el PSOE. I podria ser que se’n sortís. Té una base sòlida, Andalusia, encara que ha perdut força i llustre. Té el passat que l’acompanya. En publicitat s’acostumava, i poc o molt s’acostuma, a emprar referències del passat, a l’estil magdalena de Proust. Res millor que la iaia per
Unió Democràtica de Catalunya ha finit la seva trajectòria. No és el moment, ni el lloc, de revisar la seva trajectòria i importància històrica. Tot just un apunt. Els partits neixen, creixen i moren. N’hi ha més que han desaparegut que no pas en funcionament i amb activitat pública. Què ha matat Unió? Formalment, els
Ara el PSOE proposa restaurar l’Estatut. Se’l van carregar entre tots, començant per un PSOE miop, dèbil, incompetent i incapaç de defensar-lo. El PP no té menys culpa. En té més, fins i tot. Amb la Sentència del Constitucional a la mà, aquella que va desencadenar el “Som una Nació. Nosaltres decidim”, la restauració és
El judici que mai no s’hauria d’haver celebrat ja té sentència. El resultat, com ja vaig escriure en començar el judici, estava cantat. Faltava saber la pena. Ara ja es coneix. La sentència és ferma. I la seva execució tornarà a generar controvèrsia. El Congreso de los Diputados l’aplicarà així que la rebi. La majoria
Veig massa cares llargues en molts dirigents polítics de signes diferents. No és una epidèmia, de fet no és ni malaltia, però trobo a faltar alegria. Naturalment, no es tracta de riure com si et faltés un bull o com un inconscient de la complexitat de la política en societats avançades, en un context, adés,
L’any 1977 va veure com retornava a Espanya el president de la Generalitat, Josep Tarradellas. El seu retorn té lliçons d’història que no han de ser oblidades. El 29 de setembre de 1977 Adolfo Suárez derogava , per Real Decret Llei, la llei franquista de 1938 que eliminava les institucions catalanes, i restablia la Generalitat