Hi ha coses de les quals no se’n pot fer broma. M’ha sabut greu i m’he emprenyat quan he sabut que en Rodríguez Zapatero, el frívol més frívol que he conegut, i en Montilla, no en penso dir res perquè és el meu President, han fet brometa del finançament de Catalunya, quan s’han trobat a Roma camí de la llotja de l’estadi olímpic.
Amb les coses de menjar no s’hi juga. De ben petit m’ho explicaren així. Que si el triomf del Barça suposa tants diners que et restaré, que si me n’has de donar més perquè el PIB creixerà.
Jugaven al Monopoli amb els diners que no són seus. Segueixen incomplint la llei, i no se n’amaguen, fan brometa.
És prou cert que saben que res no passarà. No deixen de fer-se bromes entre ells. Se saben segurs. Se saben forts. Saben que tenen tenallats els seus companys de viatge.
Mentrestant, el PIB baixa, la caixa de la Generalitat està buida fins i tot de teranyines, els aturats no tenen atur i als empresaris els segueix faltant liquiditat.
No és una situació per a frivolitzar, però ells ho fan. Quin mal exemple.
Sort del Barça que ens anima i, a la vegada, els ajuda a anar passant. És l’única cosa que em sap greu dels triomfs del Barça.
La història ha volgut que el darrer s’hagi produït no massa lluny d’on els emperadors romans pagaven el circ a la plebs.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!