Moreno i companyia

L’últim bastió de l’Humanisme

Diuen els entesos que les noves tecnologies han alterat el curs del món en unes magnituds mai conegudes. També detecten que l’aplicació en l’esfera del treball, de la ciència i de l’oci ha transformat radicalment costums i hàbits. I, com no podia ser d’altra manera, ixen detractors que acusen l’invent de permeabilitzar el subjecte i deixar-lo inerme i despullat davant l’omnisciència del sistema. Com sempre, les raons a favor i en contra han de ser analitzades pels experts. Però, agosarat com sóc, crec que la informàtica obri escenaris impensables tot i que ignots i, en conseqüència, impredictibles. Imprevisibles però excitants, afegisc des de la meua ignorància. Ara bé, com tota novetat, requereix un cert temps per a implantar-se. Del desenvolupament racional i de la regulació justa, supose que se n’ocuparan les institucions. És una qüestió urgent, per si algú bada i confia en la providència més que en la previsió.

De moment, els efectes negatius s’experimentaren l’11 de setembre a les oficines d’Extensió Universitària de la Universitat de València. La raó és que la Universitat establí que les matriculacions havien de tramitar-se en línia. Però, quina llei ordena la possessió dels serveis d’Internet a l’alumnat? Sobretot a l’alumne veterà que, a més, no té tarja de crèdit perquè es nega a estabular-se?

En efecte, el dia assenyalat, una munió d’estudiants assedegats de saber sentí el fibló de l’angoixa, l’opressió de la impotència i l’asfíxia de la inquietud: no aconseguiren la plaça que fa anys que van conreant. La qual cosa demostra que, com a mínim, els nous descobriments desestimen una de les facetes més plaents de l’individu: la comunicació. En fi, em consolaré recordant que la Universitat era l’últim bastió de l’Humanisme.

Vicent Moreno i Mira