Dedicat al Tribunal Constitucional i la poca vergonya que fan anar, tot i les togues i la comèdia.
De la justícia
La Manyana, 24 . 5. 08
Hem arribat a un extrem tal de misèria política que ja podem saber, abans que es produeixin, els resultats de les deliberacions del Tribunal Constitucional. Un tribunal que s’entén que és la màxima representació de la justícia espanyola. Sabem que s’han aprovat Estatuts calcats del català, però el català encara està en mans del Constitucional. Tanmateix, ja sabem a hores d’ara que si el P.P. aconsegueix introduir un altre jutge, ens retallaran l’Estatut. Si ho aconsegueix el PSOE també, però una mica menys, potser. I en això estem. Tenen muntada una tangana que s’allarga miserablement, com un vodevil de tercera. Vull dir que independentment del que digui el text i de la seva constitucionalitat, independentment de la justícia, doncs, com que el jutges estan a sou del partit que els nomena, i han de votar les seves tesis, ja podem saber ara el que votaran. Aquest alt tribunal està més comprat que el vot del Medvèdev a Rússia. Si això és la separació de poders que baixi Montesquieu i que s’ho miri. Particularment crec que és la burla més flagrant que es pot fer a la justícia i de pas a la democràcia. I ara rai que se n’ha mort un que era del P.P. Encara hem de veure Catalunya pendent de la salut d’un o altre.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Em permetràs que et digui que l’article, com és habitual, correctíssim excepte el final. “I ara rai que se n’ha mort un que era del PP”. Potser això no calia dir-ho, no?
El problema és que no creiem ni en els nostres propis instruments i organismes.
A veure, no tenim un Consell Consultiu? que a més es va pronunciar abans de tot el procés i que ningú l’esmenta. I que crec recordar de paraules textuals dels conseller de Relacions Institucionals, Sr. Saura, que l’estatut del parlament de Catalunya ( No el retallat a Madrid), segons el nostre Consell consultiu reunia 17 articles inconstitucionals, i llavors el nostre Parlament va “corregir-los” i es va aprovar definitivament en sessió plenaria del 30 de setembre de 2005. Llavors no sé que estem dicsutint, a part del desconeixement general, ja que inclús l’estutut del parlament de Catalunya era constitucional!!!!