Llegir els diaris té la seva cosa. Quan arribes a la pàgina 14 tens motius més que suficients per deixar-ho córrer tot i anar-te?n a viure en algun lloc perdut del blanc Pirineu i no tornar-hi mai més. Te n?assabentes, per exemple, que el Mas es declara sobiranista però sense abandonar al seu col·lega Duran Lleida que diu que se?n fot de la independència de Catalunya, que la ministra de Foment no pensa acceptar responsabilitats per les obres de Barcelona ?ni partia, ni doblà?, que el Rajoy, si guanya les eleccions, pensa ?defensar? per llei els drets dels castellanoparlants a Catalunya, perquè els drets dels catalanoparlants són identitaris i anticonstitucionals, que el P.P., amb l?ajut del PSOE, tancarà definitivament els repetidors de TV3 al País Valencià, perdó a la Comunidad valenciana, que el Blas Piñar encara belluga, que l?ESO és un fracàs aquí i fora d?aquí, que l?Estat espanyol és dels qui menys inverteix en Educació (ves que no sigui per això, i pel ?botellón?, que els joves espanyols són dels més feliços d?Europa) i etc. i etc. N?hi ha un fart. Però de tant en tant també llegim notícies esperançadores. Per exemple: el pervers Musharraf ha reconegut que al Pakistan tenen problemes, i dius: mira, almenys aquest ha vist alguna cosa. I et queda un cert descans. Es cert.
No es negarà que aquest article és lleugerament més alegre que l’anterior.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!