El pols de la llengua als Països Catalans

Aquest cap de setmana l’he passat a la Vall de Núria i, com l’anterior, he tornat a tenir molts elements de reflexió sobre el tema de la llengua i sobre el tema del futur del país (que, per a mi, van íntimament lligats, encara que molts ens vulguin fer veure el contrari). En el text us parlaré de l’Estatut de Núria, redactat en una de les sales de l’Hotel de la Vall de Núria, on he trobat, en forma de cartells, algunes informacions que ben bé podrien ser actuals, us parlaré del bon ús del multilingüisme que es fa al recinte de la Vall de Núria, veurem també  l’absoluta normalitat amb què els promotors de la cursa de muntanya de l’Olla de Núria fan ús de la llengua i com Catalunya competeix en aquest prova internacional com a país.

En una de les sales de l’Hotel de Núria es va redactar l’Estatut d’Autonomia de 1931 (conegut justament com a Estatut de Núria). En aquest lloc podem trobar tot un seguit de cartells informatius, un dels quals reproduïm en la imatge d’aquest bloc, en què se’ns recorda tot el complicat procés d’aprovació de l’Estatut d’Autonomia republicà (recordem que l’estatut redactat a Núria, el 1931, i aprovat pel poble català, va tornar força escapçat de Madrid -en el document adjunt hi ha un treball comparatiu entre l’estatut del 31, el fet a Núria, i l’aprovat definitivament el 1932 per les Corts espanyoles).

En aquest cartell podeu veure com el tema de la llengua (com ara!) va ser un dels que va retornar retocat  de Madrid. El temps passa, però tot segueix més o menys igual (o pitjor, perquè ara ja no són ni les Corts les que han decidit sinó un grup de magistrats nomenats a dit).

Ara bé, malgrat estatuts que no fan del català llengua preferent a Catalunya, a la Vall de Núria l’ús que es fa de la nostra llengua sí que és preferent. Fixeu-vos en el cartell que he fotografiat (arxiu núm. 3): el català, llengua principal, i les altres llengües -castellà, anglès i francès-, com a lloc turístic que és, hi són però en un segon pla.

I igual podem dir de la IVa edició de la Clàssica a l’Olla de Vall de Núria, orgnaitzada per la Unió Excursionista de Vic, que forma part d’un nou circuit internacional, anomenat Mountain Running International Cup, format per 6 proves, durant 6 mesos i a 6 Nacions diferents (i quan diuen nacions diuen nacions en el sentit no constitucional del terme, si més no aplicat a Catalunya!). Doncs bé, malgrat ser una prova internacional la presència del català fou total, tret de les informacions puntuals que es feien en altres idiomes (bàsicament anglès i castellà). Sembava un país normal, amb una llengua normal i amb uns corredors que corrien en nom de Catalunya -fixeu-vos en la imatge del segon arxiu que adjuntem, on podem veure els dos guanyadors, i que tant contrasta amb alguns corredors de motos que, quan guanyen, es posen la samarreta de la “roja”.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!