El pols de la llengua als Països Catalans

Tres persones m’han comentat el que va succeir aquest dilluns passat en el  concurs-oposició convocat per l’Ajuntament de l’Hospitalet per cobrir vuit places d’auxiliars (funcions administratives), integrades en l’Escala d’Administració General, subescala Auxiliar, subgrup C2, com a funcionaris/àries de carrera, de les places vacants a la plantilla de funcionaris/àries d’aquest Ajuntament. I de debò que com a fill de l’Hospitalet de Llobregat i ciutadà d’un país que, se suposa, legisla a favor de la llengua catalana, encara no em sé avenir.

Segons m’indiquen, tant l’explicació oral de les persones que s’encarregaven d’administrar la prova com les pròpies preguntes d’aquesta prova eren únicament en llengua castellana.

 (…)

Ja des de l’any 1983, en el redactat de la llei de normalització lingüística es va establir que “el català, com a llengua pròpia de Catalunya, ho és també de la Generalitat i de l’Administració local i de les altres corporacions públiques dependents de la Generalitat”. Per tant, 26 anys després (!) sembla inadmissible que un Ajuntament continuï funcionant en castellà en un acte d’oposició per a futurs funcionaris que haurien de fer, per llei,  del català la seva principal eina lingüística de treball. No es pot entendre.

És evident que les persones que opten per aquesta plaça han de demostrar el seu coneixement de la llengua catalana (consulteu el text de la convocatòria que us adjunto tot seguit) o bé mitjançant un títol (se’ls demana un nivell B de llengua catalana -els alumnes que acaben quart d’ESO tenen certificat un nivell C, és a dir, superior  al que aquí es demanava) o bé mitjançant una prova; per tant, encara és més il·lògic fer l’examen en llengua castellana perquè tothom d’una manera o d’una altra ha d’acreditar el coneixement de la llengua catalana.

Per cert, si voleu veure el rigor d’aquest Ajuntament a l’hora de redactar en català, llegiu el text de la convocatòria: no encerten a escriure correctament cap relatiu seguit de preposició, no saben usar les comes, ni idea dels usos preposicionals davant d’infinitius o es queden tan tranquils utilitzant la paraula “callejero” per llista de carrers…

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!