Per Tutatis!

Chester Brown
Ponent Món

No és la primera vegada que s’edita aquest còmic en espanyol. La Cúpula ja ho va fer en aquell format serial de vocació popular anomenat “Brut”. En tot cas, no hi ha dubte que poder-lo llegir tot d’un sol cop millora amb escreix la percepció que obtenim d’aquesta (ara sí) novel·la gràfica. Denominacions i modes a banda, el que tenim és una història autobiogràfica que en fa seguiment de l’obsessió del seu autor per la revista Playboy. Per si us ho pregunteu, no, no es tracta de material pornogràfic. Es tracta d’una reflexió personal sobre la relació que hi manté Chester Brown i com aquesta afecta a la seva vida.

Més que emetre judicis de valor, del que es tracta és d’anar més enllà i explicar una història íntima farcida de vergonya i fascinació. Com sempre en aquest autor, des del guió fins al dibuix, tot sembla transmetre més del que sembla a primera vista. És capaç de destil·lar l’anècdota fins a extreure-li tot de subtilitats, i de convertir un dibuix i una planificació de pàgina aparentment senzills en un vehicle d’expressió ric en matisos.

El Playboy va popularitzar un autor que després seria considerat com un dels més influents de l’escena independent americana. Tot i això, val a dir que no estem davant una obra de l’altura de la posterior I never liked you (recentment editada en espanyol per Astiberri), on es dóna l’eclosió de tot el que es planteja en el còmic que ens ocupa pel que fa a habilitats narratives. En tot cas, quant al contingut sí resulta interessant llegir-los ambdós un darrere l’altre, doncs comparteixen bona part de l’adolescència de l’autor i en conten aspectes diferents. No sé fins a quin punt aquesta complementarietat és buscada però, resulta curiós com funciona.

En conjunt, s’ha de reconèixer que El Playboy és un bon còmic que paga la pena llegir, indispensable pels amants de la novel·la gràfica i un bon punt d’entrada pels neòfits.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!