Diletant i dissonant
El bloc de Pere Torres
En segons quins aspectes, som una societat mesella, que comenta divertida alguns episodis que, en el fons, són d’una gravetat absoluta. En comptes d’elevar l’anècdota a categoria, rebaixem la categoria a anècdota. El cas Diarra n’és un exemple recent.
Recordem-ho: Diarra, Ronaldo i Cassano parlen a la banqueta en el partit entre el Real Madrid i l’Espanyol. Els seus comentaris són crítics amb les alineacions de Capello, com si tingués preferències per certs jugadors i ells fossin injustament descartats. Les càmeres de Cuatro capten la conversa i la divulguen. Capello se n’assabenta i, en roda de premsa, carrega contra Diarra i Cassano i els descavalca de la següent convocatòria.
Encara que les desgràcies del Real Madrid són alegries per als culés, el fet no és un mer incident futbolístic que només serveix per a alimentar les pomposes tertúlies esportives. Ens trobem davant una autèntica categoria que despulla les febleses de la nostra societat.
¿No s’està vulnerant cap dret fonamental quan un canal de televisió grava i divulga converses privades?
¿No s’està vulnerant cap dret fonamental quan un professional és castigat per haver manifestat privadament una opinió contrària al seu cap?
Anestesiats com estem, direm que no n’hi ha per tant. Però, n’hi ha. En el respecte dels drets bàsics, el llistó ha d’estar molt amunt. Altrament, estem desbrossant el camí a tots aquells que volen limitar o controlar les nostres llibertats en nom de grans conceptes, com la seguretat, l’ordre moral o el principi d’autoritat ?tots ells valors essencials, però que poden usar-se com a honorable excusa per a afavorir abusos.
La batalla en defensa de les llibertats com a categoria es lliura, sobretot, en les anècdotes.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Pere,
moltes gràcies per totes les reflexions que abans ens enviaves i ara escrius al teu bloc. Són un petit plaer que no sempre puc assaborir amb calma però que m’omple de satisfacció perquè veig que encara hi ha qui és capaç d’aturar-se i pensar en la realitat que ens envolta més enllà de la notícia del dia.
Desitjo que tinguis un esplèndid 2007, que passis un bon Nadal i que ens puguem veure ben aviat!
M’afegeixo al comentari de la Marta, Pere, moltes gràcies per totes aquestes reflexions de tot aquest temps. Desitjo que tinguis un molt bon any 2007 i que passis un bon Nadal. Una abraçada. Armengol